L’any judicial vinent s’inicia el 7 de setembre i la maquinària de l’Estat per mantenir-ho tot “atado y bien atado” s’ha posat en marxa. Una vegada més, és necessari el pacte entre el PP i el PSOE perquè des de la política es controli també el poder judicial. Un fet que representa una punyalada a l’ideal de les democràcies avançades i a l’essència de l’Estat de dret: la separació de poders.
Res canvia a Espanya: com ja va quedar demostrat amb el SMS del qui va ser portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que presumia de col·locar un president al Tribunal Suprem (Manuel Marchena) per controlar “des del darrere” la sala que havia d’acabar amb el procés, ara PP i PSOE tornen a pactar-ne els membres.
Tot apunta a l’acord imminent entre Pablo Casado i Pedro Sánchez que anunciaran un pacte per renovar el CGPJ, cobrir les 4 places de TC, nomenar nou Defensor del Pueblo i fer canvis al Tribunal de Cuentas.
Per al CGPJ, el pacte consisteix en 10 vocals proposats pel Gobierno i altres 10 pel PP. L’Executiu es reserva la proposta de president per a tancar l’acord amb els populars, de forma consensuada, i preveu cedir llocs a Unidas Podemos i el PNB perquè en proposin un vocal cadascun. El que sembla fet és que Carlos Lesmes passarà a presidir el Tribunal Constitucional.
Tot plegat demostra que l’Espanya de diàleg i la negociació no existeix amb els grans acords entre el PSOE i PP, que podran ser molts més quan Espanya sigui rescatada pels fons de l’UE.
