Sembla que les amenaces de Junts comencen a fer efecte en el govern espanyol liderat per Pedro Sánchez, que fins ara no s’ha molestat a tirar endavant els compromisos assolits amb els partits independentistes en diversos moments clau de la legislatura, i que li han permès a Sánchez mantenir-se governant. Després que Puigdemont hagi convocat l’executiva nacional del partit per a decidir si cal trencar les relacions amb el govern espanyol arran dels continuats incompliments, i hagi anunciat una consulta a la militància en cas que la direcció del partit avali trencar amb l’executiu espanyol, el PSOE s’ha afanyat a moure’s per a complir algunes de les promeses fetes, com ara l’oficialitat del català a la Unió Europea, una qüestió que està estancada des del 2023.
Aquest divendres, els governs d’Espanya i Alemanya han acordat obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE, segons consta a la declaració conjunta signada per tots dos països. Alemanya és un dels socis europeus que fins ara ha mostrat més reticències a la incorporació del català com a llengua oficial de la Unió, de manera que la declaració conjunta suposa un pas endavant en el reconeixement dels tres idiomes.
Segons afirmen fonts de la Moncloa a l’ACN, la declaració és fruit de “mesos” de feina, ja que el president espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Friedrich Merz, van abordar la qüestió durant la reunió que van mantenir a la Moncloa el 18 de setembre. Les mateixes fonts asseguren a l’agència pública que, si bé fa mesos que es treballa en aquesta declaració, l’empenta definitiva s’ha produït aquesta setmana, coincidint amb les advertències de Junts. Segons les fonts, Sánchez i Merz van reblar l’acord per fer una declaració conjunta en una conversa que van mantenir al Consell Europeu d’aquesta setmana.
La declaració conjunta diu que els dos governs “han acordat obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola sobre el fet que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea de forma que sigui acceptable per a tots els estats membres”. Segons el text, la incorporació d’aquestes llengües “constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya”. “Per això hem decidit conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d’Afers Generals”. Aquest “diàleg bilateral”, conclou, “començarà tan aviat com sigui possible” per part dels respectius ministres d’Exteriors. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals està prevista per al 17 de novembre, i la següent i última de l’any per al 16 de desembre.
