L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea tornarà a abordar-se en la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors dels vint-i-set, prevista per al divendres 18 de juliol. Així ho han confirmat fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, després que les diferents representacions permanents davant la UE es reunissin aquest dimecres per definir l’agenda de la pròxima trobada ministerial. La reunió del Consell d’Afers Generals -l’espai on es tracta l’oficialitat de les llengües- serà la primera sota la presidència danesa del Consell, que ahir va prendre el relleu de Polònia com a mediador en les discussions. En el darrer debat sobre l’oficialitat, Dinamarca va ser un dels països que es va mostrar a favor de la proposta.
Segons apunten les mateixes fonts diplomàtiques consultades, només falta saber si la qüestió de les llengües es tractarà com un debat o si s’espera una votació final sobre la proposta espanyola. La decisió transcendirà al llarg d’aquesta mateixa tarda, després que es produeixi una reunió de les diferents representacions permanents dels estats membres davant la UE. En cas que se celebri una votació el 18 de juliol, per tal que l’oficialitat tiri endavant, caldrà que cap dels estats membres s’oposi a la proposta.
La introducció de l’oficialitat en l’agenda del Consell d’Afers Generals arriba just l’endemà que es donessin a conèixer converses entre el govern espanyol i el govern danès per tornar a elevar el tema nivell comunitari. Fonts del ministeri espanyol asseguraven ahir que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i el secretari d’Estat davant la UE, Fernando Sampedro, s’havien posat en contacte amb els seus homòlegs danesos per abordar la qüestió.
Les mateixes fonts, de fet, indicaven que Espanya “compta amb el suport i la col·laboració de la part danesa” per avançar en l’oficialitat del català, el basc i el gallec. La proposta, que es va elevar per primer cop a la UE el juliol de 2024 -coincidint amb l’inici de la presidència espanyola al Consell- s’ha tractat diverses vegades, tot i que en cap de les ocasions s’ha acabat adoptant per la manca d’unanimitat requerida.
Precedents
La darrera vegada que l’oficialitat del català, el basc i el gallec va arribar a la taula dels vint-i-set va ser el passat 27 de maig, durant la presidència polonesa. En aquella ocasió, el govern espanyol va aprofitar per intensificar els contactes amb la resta de capitals durant les setmanes prèvies per dissipar els dubtes dels estats més reticents, amb la intenció que l’oficialitat tirés endavant.
En aquella reunió de ministres es va confirmar el suport explícit a la proposta de set estats membres: Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Eslovènia i la mateixa Dinamarca, a banda del propi estat espanyol.
Malgrat els avenços que certificava el govern espanyol i les declaracions de l’executiu afirmant que la proposta no presentava “obstacles legals i pressupostaris”, diversos estats membres -entre ells Alemanya o Itàlia- van presentar objeccions, afirmant que la iniciativa espanyola encara presentava dubtes jurídics. Davant la manca de suports, la presidència polonesa va decidir ajornar la votació i donar més marge als estats per a esvair les reticències.
La proposta espanyola
Des que Espanya va posar l’oficialitat de les tres llengües a la UE sobre la taula, l’executiu liderat per Pedro Sánchez ha llançat diverses propostes per convèncer la resta de socis comunitaris.
En la seva batalla per aconseguir el vistiplau dels vint-i-set, Espanya ha posat sobre la taula una proposta d’implementació progressiva de l’oficialitat. També s’ha compromès a assumir els costos econòmics de la mesura, que la Comissió Europea va estimar en 132 milions d’euros segons uns càlculs preliminars basats en la implementació del gaèlic. A més, per convèncer la resta de governs -la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE)- l’executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades.
En diverses ocasions, de fet, el mateix Albares ha defensat que la proposta espanyola està “feta a mida” per als casos concrets del català, el basc i el gallec. En aquest sentit, el govern central ha reiterat que l’oficialitat d’aquestes llengües no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE.
Finalment, Madrid argumenta que l’oficialitat respon a una qüestió “cultural” de gran importància per a l’Estat, sobretot pel català, una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
