L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Rimvydas Norkus, creu que Espanya ha de garantir una “reparació íntegra” als interins afectats per l’abús de la temporalitat si no vol convertir-los en funcionaris. Arran dels dubtes del Tribunal Suprem sobre com es poden compensar aquests interins, l’advocat general del TJUE ha publicat aquest dijous la seva opinió sobre la figura dels indefinits no fixes. Tot i reconèixer que els contractes indefinits no fixes han millorat la precarietat dels interins, Norkus lamenta que els hi negui “l’estabilitat” laboral perquè segueix sent un contracte temporal.
L’advocat general del TJUE únicament avala mantenir-los com a indefinits no fixes “a condició” que la legislació espanyola estableixi “almenys una altra mesura efectiva” per evitar l’abús dels interins. Ara mateix, aquesta condició no es dona a Espanya, on no existeixen aquestes mesures, recorda el lletrat.
Norkus reclama un “sistema que permeti la reparació íntegra” dels danys causats que tingui en consideració la quantitat de la indemnització, la gravetat de la violació i “un mecanisme per sancionar a l’Administració Pública” responsable dels abusos que sigui “concret, previsible i aplicable”.
Les conclusions de l’advocat general no són vinculants i el tribunal no està obligat a pronunciar-se en el mateix sentit. La sentència del TJUE arribarà en les pròximes setmanes o mesos.
El cas que ara ha arribat a Luxemburg és el d’una treballadora d’un centre educatiu públic de la Comunitat de Madrid que reclama obtenir la condició de treballadora fixa per l’abús de contractes temporals. En canvi, la Comunitat de Madrid defensa que la relació laboral s’ha de qualificar d’indefinida no fixa perquè aquesta condició només es pot adquirir amb unes oposicions.
Davant d’aquesta disputa, el Tribunal Suprem pregunta al TJUE si negar la condició de treballadors fixos del sector públic en casos d’abús de la temporalitat és conforme el dret europeu. A més, vol saber si la indemnització que es dona als interins quan s’acabi cobrint la seva plaça amb oposicions és suficient per compensar el dany causat.
La lluita dels interins als tribunals de la UE
Els interins mantenen un pols contra l’administració pública per l’abús dels contractes temporals i han arribat fins als tribunals de la UE. La legislació comunitària estableix límits a la successió de contractes de duració determinada perquè són una “font de potencials abusos” laborals.
El març del 2020 el TJUE es va pronunciar per primera vegada i va advertir que la renovació successiva dels interins no es pot justificar per raons de necessitat, urgència o per a programes de caràcter temporal.
Si bé és competència dels tribunals estatals determinar quines mesures són adequades per prevenir i sancionar els abusos per la successió de contractes d’aquest tipus, el TJUE va donar algunes indicacions sobre quins criteris s’han d’aplicar. Principalment que, el consentiment del treballador als contractes no justifica l’abús.
En una segona sentència el febrer del 2024, el TJUE va respondre a nous dubtes del Tribunal Superior de Justícia de Madrid sobre la figura del treballador indefinit no fix. L’alt tribunal de la UE va assenyalar que és un tipus de contracte de duració determinada que pot comportar precarietat i la perpetuació de l’abús laboral.
El TJUE veu justificat que es facin contractes indefinits no fixos si l’objectiu és convocar oposicions que garanteixin l’accés igualitari i per mèrits a lloc de treball fixos del sector públic. Ara bé, s’han de fer dins d’uns terminis establerts, cosa “poc freqüent” a Espanya, segons el TJUE. Per això, ja va avisar que si la normativa espanyola “no garanteix” que els processos de selecció es convoquin efectivament, no evita l’abús de la temporalitat i, per tant, és contrària a la legislació europea que protegeix els treballadors d’aquests abusos.
El març del 2024 el TJUE va aportar noves instruccions per redreçar la controvèrsia laboral arran de les preguntes que li havien traslladat dos tribunals catalans per la compensació d’interines de la Generalitat que reclamaven adquirir la condició de funcionàries o de personal indefinit no fix. Els tribunals catalans advertien al TJUE que la conversió dels interins en funcionaris de carrera podria ser contrària a la Constitució espanyola, ja que aquesta condició es reserva a persones que hagin superat un procés selectiu basat en els principis d’igualtat, publicitat, mèrit, capacitat i lliure concurrència.
Noves preguntes al TJUE
Ara el Tribunal Suprem vol que el TJUE aclareixi fins a quin punt els interins poden obtenir la condició de fixos sense vulnerar el dret espanyol. En concret, el Suprem ha preguntat a Luxemburg si la jurisprudència espanyola, que nega el reconeixement de la condició de treballador fix del sector públic a un treballador indefinit no fix, és compatible amb la legislació europea.
També vol saber si indemnitzar el treballador indefinit no fix al final de la seva relació laboral, un cop es cobreix la seva plaça amb caràcter temporal, és una mesura adequada per prevenir i sancionar els abusos pels successius contractes temporals en el sector públic.
