Dean Spielmann, advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es pronunciarà aquest dijous 13 de novembre sobre la llei d’amnistia. El jurista respondrà les preguntes prejudicials del Tribunal de Comptes sobre l’aplicació de l’amnistia en la causa per les despeses vinculades a l’1-O i les de l’Audiència Nacional pel cas de l’’Operació Judes’ contra els CDR. L’opinió de Spielmann no és vinculant per a la gran sala del TJUE que examina el cas i que dictarà sentència més endavant. Líders i activistes independentistes estan pendents del que digui aquest tribunal amb seu a Luxemburg per beneficiar-se de l’amnistia, però també del Tribunal Constitucional a Espanya.
La llei d’amnistia impulsada pel govern de Pedro Sánchez va entrar en vigor l’11 de juny del 2024. La norma diu que busca la “normalització institucional, política i social” a Catalunya i eximeix de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el ‘procés’. Pactada amb els partits independentistes com a part de l’acord d’investidura de Sánchez, l’amnistia ha generat polèmica. A part de les denúncies de PP i Vox, els tribunals que han d’aplicar l’amnistia han qüestionat la seva validesa.
El Tribunal Suprem directament no l’ha volgut aplicar en els casos de malversació que afecten dirigents com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el líder de Junts, Carles Puigdemont, i s’ha limitat a fer una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la legalitat de la norma pel possible “tracte discriminatori” en funció de la “ideologia”, però el TC ja l’ha desestimat.
En canvi, el Tribunal de Comptes, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat de Vilanova han optat per preguntar al TJUE si la norma és compatible amb el dret de la Unió Europea. El TdC i l’AN seran els primers tribunals espanyols a rebre resposta de Luxemburg.
Què s’espera de l’advocat general?
Les conclusions de l’advocat general del TJUE són un pas habitual en les qüestions prejudicials al TJUE, un procediment que permet als tribunals estatals preguntar com s’han d’aplicar les lleis europees si hi ha dubtes. El que digui Spielmann no és vinculant per al TJUE, però serveix de base per redactar la futura decisió. Segons les estadístiques, acostuma a influir en el criteri del tribunal, si bé en casos destacats el TJUE s’ha acabat desmarcat completament de l’advocat general.
Quins aspectes de l’amnistia abordarà?
Spielmann respondrà a les preguntes que ha fet el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional i es refereixen a dos casos concrets: el de les despeses del ‘procés’, on hi ha una trentena d’encausats (Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, entre d’altres) i l’Operació Judes’ contra els CDR que demana penes d’entre vuit i onze anys de presó a dotze encausats per delictes de terrorisme.
A grans trets, el TdC vol saber si es pot amnistiar la responsabilitat comptable dels líders del procés sense afectar els interessos financers de la UE, mentre que l’AN qüestiona la compatibilitat de la llei d’amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. El TdC també pregunta si la norma discrimina per raons d’ideologia. No s’aborda, per tant, l’amnistia a la malversació.
Brussel·les critica la llei d’amnistia
La Comissió Europea veu incompatible “amb els valors de la UE” concedir una amnistia “a canvi del suport a la investidura”. És una “autoamnistia”, va avisar Carlos Urraca, lletrat de l’executiu comunitari, durant la vista a Luxemburg per les prejudicials dels tribunals espanyols. Brussel·les va mantenir un xoc amb Espanya durant l’audiència per l’interès general de l’amnistia, el seu àmbit d’abast i la precisió de la norma.
L’advocada de l’estat davant la UE va replicar a la CE que l’amnistia és “legitima” i va recordar que la sentència del Tribunal Constitucional de finals de juny la veu “justificada” per “superar el conflicte polític”.
Malgrat les discrepàncies sobre l’objectiu de la llei d’amnistia, la Comissió Europea va admetre que el cas de l’1-O no afecta els interessos financers de la UE. En canvi, sí que dubta de la seva incompatibilitat amb les lleis antiterroristes de la UE per la manca de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat” del text.
Perfil d’Spielmann
Spielmann serà el primer jurista del TJUE en pronunciar-se sobre la comptabilitat de la llei d’amnistia amb el dret de la UE, si bé no serà una opinió vinculant per a la sala gran del tribunal que estudia el cas.
Abans d’entrar al TJUE, Dean Spielmann va ser jutge durant gairebé una dècada del Tribunal Europeu de Drets Humans. Fins i tot va ser el president del tribunal amb seu a Estrasburg que supervisa el respecte als drets humans als països signants de la Convenció Europea de Drets Humans.
Des del 2024 Spelmann és advocat general del TJUE. Aquesta figura s’encarrega de presentar opinions sobre els assumptes que se’ls assignen. Els magistrats debaten els casos a partir d’aquesta opinió, però no estan obligats a subscriure-la.
Decisió en les pròximes setmanes
Un cop l’advocat general publica les seves conclusions, s’elabora el projecte de sentència del TJUE que, en el cas de les prejudicials del TdC i l’AN, el redactarà el vicepresident del tribunal Thomas von Danwitz. De moment, no hi ha cap data prevista per a la primera sentència del TJUE sobre l’amnistia, però habitualment pot trigar setmanes, inclús mesos, en arribar la decisió final.
A part d’aquests dos casos, el tribunal amb seu a Luxemburg també té sobre la taula els dubtes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’amnistia als delictes de malversació vinculats a l’1-O i els d’un jutjat de Vilanova sobre l’aplicació de la llei en una causa de desobediència, però no hi ha prevista encara cap data per als pròxims passos del procediment judicial.
Pendents també del TC a Espanya
L’aplicació de l’amnistia als principals dirigents independentistes també està encallada als alts tribunals espanyols, després que el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la deneguessin o presentessin qüestions prejudicials i d’inconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat favorablement a la llei sempre que s’apliqui també als no independentistes, però no ha arribat a resoldre cap recurs concret de cap afectat directe. Els magistrats encara han de resoldre nombrosos recursos d’inconstitucionalitat presentats per les comunitats autònomes dirigides pel PP.
Com ja va fer al juny amb el recurs del PP, el TC va tornar a avalar, a principis d’octubre, el gruix de la llei d’amnistia arran de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem i un altre recurs de les Corts d’Aragó. El tribunal avala la constitucionalitat de la llei, però diu que també cal amnistiar els no independentistes que hagin comès els mateixos actes amnistiats als independentistes.
Sobre el delicte de malversació, a parer del TC, “a diferència del que sostenen les Corts d’Aragó, el fet que el Codi Penal no descrigui el tipus penal de malversació al·ludint a l’element subjectiu o intencional recollit a la llei d’amnistia, no impedeix que el legislador orgànic pugui incorporar-lo en delimitar les conductes emparades per la mateixa”. Així, la sentència reitera que els preceptes del Codi Penal “no són cànon de constitucionalitat”, per la qual cosa no hi ha res que impedeixi que el legislador “pugui concretar o perfilar les conductes il·lícites susceptibles de ser amnistiades”.
