La Unió Europea busca tancar un acord aquest dilluns sobre l’anomenat mecanisme de solidaritat previst en el Pacte d’Asil i Migració que ha de permetre que els estats amb més pressió migratòria -entre els quals la Comissió Europea considera que hi ha Espanya- puguin reubicar migrants o demanar suport financer a altres estats per fer front a les arribades. Els ministres d’Interior de la UE es reuneixen a Brussel·les amb l’objectiu d’acordar la contribució econòmica que els estats faran al mecanisme, així com el nombre de reubicacions o les compensacions que hauran d’aportar quan es neguin a una reubicació. Els 27 també discutiran la proposta de Brussel·les per enviar migrants amb ordres de retorn a centres de deportació fora de la UE.
El mecanisme de solidaritat del Pacte d’Asil i Migració ha d’entrar en vigor a partir del juliol de l’any vinent. Fa un mes, la Comissió Europea va fer pública la llista d’estats membres que considera elegibles per accedir a aquest sistema i, entre aquests, hi ha Espanya, Grècia, Itàlia i Xipre.
Són els quatre estats que Brussel·les creu que es troben “sota pressió migratòria pel nombre desproporcionat d’arribades” i que, per tant, podrien sol·licitar ajuda altres estats través d’aquesta mesura a partir del juliol de 2026.
L’instrument permetrà als estats que la Comissió Europea considera més exposats a la “pressió migratòria” sol·licitar la reubicació de migrants, demanar una compensació econòmica als estats que es neguin a acceptar les quotes de repartiment o bé rebre ajuda en forma de recursos.
El que discutiran els ministres d’Interior de la UE aquest dilluns és la dimensió del mecanisme de solidaritat, és a dir, quants diners han de posar els estats, el nombre de reubicacions anuals que es permetran -fonts diplomàtiques assenyalen que pel primer any poden ser una mica menys de 30.000- o les compensacions econòmiques que pagaran aquells governs de la UE que es neguin a acceptar una reubicació.
De fet, en la seva proposta, Brussel·les ja ofereix flexibilitats a alguns estats -entre els quals hi ha Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia- que considera que afronten una situació migratòria “significativa a causa de les pressions acumulades dels darrers cinc anys”. En aquest cas, l’executiu de Von der Leyen els dona la possibilitat de demanar al Consell de la UE, és a dir, als altres estats, que els concedeixin una deducció total o parcial de les seves contribucions al mecanisme.
Fonts diplomàtiques admeten que les quotes de repartiment i la dimensió de les contribucions econòmiques de cada país al mecanisme és una qüestió “sensible” dins el Consell de la UE i que els socis europeus arriben a la reunió sense les negociacions tancades. Tanmateix, l’objectiu, assenyalen les fonts consultades, és sortir de la trobada amb un acord.
Centres de deportació fora de la UE
En paral·lel a la negociació sobre el mecanisme de solidaritat, els 27 també negociaran dues propostes legislatives més de la Comissió Europea sobre migració: el reglament de retorns i el de tercers països segurs. De nou, l’objectiu de la presidència del Consell de la UE que ostenta Dinamarca és sortir de la reunió amb un acord sobre ambdues carpetes.
El reglament de retorns és el que contempla la creació de centres de deportació fora de la UE per a migrants amb ordres de retorn, a l’estil dels sistemes impulsats per Itàlia, Dinamarca o Països Baixos. La Comissió Europea va fer pública la proposta el març passat i planteja que els estats puguin enviar migrants amb ordres d’expulsió a tercers països amb els quals tinguin un “acord o conveni”.
A més de la implementació d’aquests centres, el reglament de retorns també planteja establir una ‘ordre europea de retorn’ que complementi les decisions de deportació pròpies de cada estat membre i que, a la vegada, permeti “reconèixer” aquestes decisions entre socis europeus.
Així mateix, els ministres d’Interior de la UE també intentaran tancar un acord sobre el reglament de tercers països considerats segurs pel retorn de sol·licitants d’asil, una mesura que busca accelerar la tramitació de les peticions de protecció internacional. L’executiu de Von der Leyen va fer pública la proposta l’abril passat. El llistat inclou set països que la UE consideraria segurs per al retorn de sol·licitants d’asil: Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia.
Alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d’origen considerats segurs, però Brussel·les va fer la proposta amb l’objectiu de “complementar” aquestes llistes i “uniformar” el concepte de “país segur”.
L’estatus de tercer país segur permetria als estats membres aplicar un procediment accelerat de fins a un màxim de tres mesos per a la tramitació de les sol·licituds d’asil. La llista plantejada per Brussel·les seria revisable periòdicament i també inclou tots els països candidats a l’adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.
Posició espanyola
Espanya arriba a la reunió de ministres d’Interior europeus amb diverses reserves sobre algunes de les carpetes que es tractaran. Un dels aspectes que més preocupen a l’Estat és el debat sobre el criteri de connexió a l’hora de retornar sol·licitants d’asil. Fins ara, calia que existís una connexió entre la persona sol·licitant d’asil -per estances prèvies o la presència de familiars- i el tercer país on podia ser enviat.
Fonts diplomàtiques veuen altament probable que aquest criteri s’acabi eliminant, tot i que la idea no convenç països com Espanya. Segons les mateixes fonts, l’Estat posa en dubte els dubtes jurídics de la proposta, el seu impacte tenint en compte els costos i beneficis i qüestiona la possibilitat que els estats membres puguin arribar a acords no vinculants amb països tercers.
En la mateixa línia, Espanya també presenta objeccions a la revisió del reglament de retorns, on el debat està més obert. La voluntat del govern espanyol és que la UE avanci cap a un sistema europeu comú de retorns, un objectiu que, segons fonts diplomàtiques, no s’està assolint. En aquest sentit, Espanya veu que la revisió obre més aviat la porta a la possible instauració de centres de deportació en països tercers, unes instal·lacions que han generat polèmica a països com Itàlia.
Per altra banda, l’Estat confia que sí que es puguin assolir acords en qüestions com la llista de països d’origen segurs i en les quotes de solidaritat, les quals pretenen equilibrar la “pressió migratòria” dins la UE de forma més equitativa entre els estats membres.
