La intercepció de part de la Flotilla Global Sumud ha desencadenat protestes arreu del món i represàlies diplomàtiques internacionals contra Israel. Desenes de governs, sobretot dels països integrants de la missió, han denunciat l’operació del govern de Benjamin Netanyahu per aturar les embarcacions que es dirigien a Gaza per trencar el bloqueig humanitari que imposa Tel-Aviv a la Franja. Espanya ha convocat l’encarregada de negocis d’Israel a Espanya per abordar la situació, mentre que Colòmbia expulsarà tota la delegació diplomàtica d’Israel. A Itàlia els sindicats SI-Cobas i CGIL, un dels més grans del país, han convocat una vaga general al país per la situació a Gaza arran de la intercepció de la Flotilla.
El secretari general de la CGIL, Maurizio Landini, va advertir dimecres que la intercepció de la flotilla constituiria un “acte de guerra” contra una missió humanitària. “Un bloqueig d’aquest tipus plantejaria dos problemes: un atac a la salut i la seguretat de les persones que es troben en aquests vaixells, persones que no són simplement voluntaris sinó treballadors, inclosos els italians”, va dir, segons recull un comunicat del sindicat.
A més de Barcelona, les protestes ciutadanes també s’han desencadenat arreu del món. En ciutats europees com Roma, Brussel·les, Berlín o Atenes centenars de persones van sortir als carrers de forma espontània dimecres a la nit, poc després que Israel iniciés la intercepció dels vaixells de la Flotilla.
També s’han produït manifestacions en altres ciutats com Istanbul, Bogotà o Buenos Aires. El mateix president de Colòmbia, Gustavo Petro, va celebrar les protestes a la capital del país i va assegurar en un missatge a X que “els joves d’arreu del món haurien de citar la ciutadania a una vaga general mundial”.
Turquia i l’Iran acusen Israel de “terrorisme”
Turquia i l’Iran acusen Israel d’haver comès un “acte terrorista” amb la intercepció de la Flotilla que es dirigia a Gaza. En un comunicat dimecres a la nit, el ministeri d’Exteriors turc ha denunciat que l’operació israeliana “constitueix una greu violació del dret internacional i un acte terrorista que posa en perill la vida de civils innocents”. Per la seva banda, el ministeri d’Exteriors iranià ha condemnat la intercepció de la Flotilla com un “acte terrorista” que vulnera les normes internacionals.
En el seu comunicat, el ministeri d’Exteriors turc també ha demanat a les Nacions Unides que “prenguin les mesures pertinents per aixecar el bloqueig il·legal de Gaza, permetre l’entrada d’ajuda humanitària a la regió i garantir la llibertat de navegació”.
Petro expulsa diplomàtics israelians
El president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha anunciat l’expulsió de “tota la delegació diplomàtica d’Israel a Colòmbia” en un missatge a X en què ha denunciat que la intercepció de la Flotilla és “un nou crim internacional de Netanyahu”. “Han sigut detingudes dues ciutadanes colombianes que estaven duent a terme activitats de solidaritat humana amb Palestina”, ha defensat.
El president colombià també ha anunciat que, a més d’expulsar els diplomàtics israelians, el seu govern també suspendrà el tractat de lliure comerç amb Tel-Aviv. “Hannah Arendt, la filòsofa que va analitzar el totalitarisme, va assenyalar els anys 50 que els nazis seguien vius. Hitler està viu en la política del món. Arendt tenia raó, tant de bo els pobles no siguin anestesiats”, ha expressat.
Malàisia i el Pakistan també denuncien la intercepció
El primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, ha condemnat aquesta matinada la intercepció d’alguns vaixells de la Flotilla Global Summud, integrada per membres d’una cinquantena de països, entre ells Malàisia. “Aquests vaixells transportaven civils desarmats i subministraments humanitaris per salvar vides a Gaza, però van ser rebuts amb intimidació i coacció”, ha denunciat.
Ibrahim ha acusat el govern israelià de “demostrar un menyspreu absolut no només pels drets del poble palestí, sinó també per la consciència del món”. Així, ha avisat que Malàisia utilitzarà “tots els mitjans legítims i legals” al seu abast per “garantir que Israel rendeix comptes”: “La seguretat i la dignitat del nostre poble són primordials i no permetrem que es vegin compromesos amb impunitat”.
També ha rebutjat la intercepció de la Flotilla el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, que ha condemnat “enèrgicament l’atac covard perpetrat per les forces israelianes” contra els activistes.
“Preguem per la seguretat de tots aquells que han estat detinguts il·legalment per les forces israelianes i demanem la seva llibertat immediata. Aquesta barbàrie ha d’acabar. S’ha de donar una oportunitat a la pau i l’ajuda humanitària ha d’arribar a aquells que la necessiten”, ha indicat en un missatge a X.
Reaccions de líders europeus
Des de Copenhaguen, on se celebra aquest dijous la cimera de la Comunitat Política Europea, dirigents de països com Irlanda, Noruega o Polònia s’han referit a la qüestió, centrant-se en la importància que els tripulants detinguts siguin tractats “de forma adequada” perquè consideren que “no representen cap amenaça”. Alhora, han apuntat que la missió posa de manifest la necessitat que entri més ajuda humanitària a Gaza a través d’organitzacions com l’ONU.
Un dels que s’ha mostrat més vocal sobre el tema ha estat el líder del govern irlandès, Micheál Martin, qui ha subratllat la importància que Israel tracti “correctament” als activistes detinguts a bord de la flotilla de Gaza, recordant que la seva missió és “humanitària” i que “no representa cap amenaça per a ningú”. En aquest sentit, ha remarcat que iniciatives com aquesta evidencien la urgència de fer arribar ajuda humanitària a Gaza “tan aviat com sigui possible” i sota el paraigua de l’Organització de les Nacions Unides i de la Creu Roja.
Per altra banda, el líder irlandès ha apuntat que, si les detencions dels activistes de la flotilla s’han produït en aigües internacionals -tal com denuncien els integrants de la missió-, Israel ha comès una violació de les lleis marítimes internacionals. De nou, Martin ha remarcat que el tracte que rebin els tripulants és “molt important”, tot i que també s’ha sumat al posicionament recent d’Espanya sobre la missió. “Hem estat reivindicant de forma consistent que aquestes són àrees [les costes de Gaza] que la gent no hauria de visitar pel perill obvi que suposa, crec que la consideració primordial ha de ser la seguretat de tots els que estan a la flotilla”.
Coincidint amb les seves declaracions, el cap adjunt del govern irlandès -anomenat Tánaiste- ha anunciat la convocatòria d’una reunió d’alts funcionaris per discutir l’evolució de la flotilla Global Sumud, així com una conversa amb l’ambaixador d’Irlanda a Israel. “La principal preocupació continua sent el benestar de les persones a bord, inclosos els ciutadans irlandesos”, apunta el Tánaiste en un comunicat publicat aquest dijous.
També s’ha pronunciat sobre la qüestió el primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Store, líder d’un país que també va reconèixer l’estat de Palestina en el mateix moment que Espanya. Pel dirigent noruec, la missió “il·lustra la necessitat desesperada de facilitar l’entrada d’ajuda a Gaza”. En aquest sentit, ha insistit que el principal objectiu és fer arribar aquests recursos a la Franja a través de “canals establerts”, facilitant a organitzacions “ben entrenades” com l’ONU que s’encarreguin d’aquesta missió.
De la mateixa manera, ha puntualitzat que Israel ha de respectar el dret internacional i tractar els tripulants de la flotilla d’acord amb aquestes normes.
El primer ministre de Polònia, Donald Tusk, també s’ha referit a la qüestió de la flotilla arran de la detenció d’un membre del seu parlament nacional, Franciszek Sterczewski. Sobre el tema, Tusk ha dit que l’estat polonès està disposat a “ajudar tots els ciutadans del país en situacions difícils i crítiques, no pel fet que sigui diputat”.
Si bé s’ha compromès a brindar “protecció consular”, en línia amb altres líders també ha fet una crida a altres ciutadans del país a evitar aquest tipus de missions. “Després hi ha conseqüències, i les evacuacions són molt costoses”, ha assenyalat.
