Any 2001, el magistrat de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va sol·licitar l’aixecament de la immunitat Silvio Berlusconi, eurodiputat, per la seva gestió com a president de Fininvest per un suposat frau fiscal de milers de milions de pessetes presumptament comès per exdirectius de la seva cadena de televisió Tele 5.
Però aquella petició d’euroordre tenia un defecte de forma i no va prosperar. Així ho va acreditar el Consejo de Estado (una institució medieval que encara existeix a Espanya i que ara es fa servir com a òrgan consultiu del poder executiu). La resolució va ser que el suplicatori de Berlusconi l’havia de tramitar el ministeri de Justícia i no pas des del poder judicial.
Així doncs, la tesi de la defensa dels exiliats plantejada per l’advocat Gonzalo Boye, quedaria avalada per les mateixes institucions estatals espanyoles. Ja el 2001, la consulta va ser plantejada arran que la presidència del Tribunal Suprem espanyol remetés directament al Parlament Europeu el suplicatori demanat pel jutge Baltasar Garzón en comptes de tramitar-lo a través del Ministeri de Justícia.
El Consejo de Estado especificava que segons la Llei d’enjudiciament criminal els suplicatoris s’han de tramitar a través del ministre de Justícia. Després d’examinar diversos tractats internacionals, a més, va afegir que la majoria dels precedents de petició de suplicatoris al Parlament Europeu es transmeten pels respectius ministres de Justícia dels Estats membres.
