El TEDH avala l’empresonament preventiu i les restriccions a la participació de Junqueras, Turull i Sànchez a les eleccions del 2017

Cop dur per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que avala i no veu vulneració de drets fonamentals en els empresonaments preventius d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez arran de l’1-O. En la primera resolució relacionada amb el procés independentista català que ha dictat el TEDH, el tribunal europeu nega que Espanya hagi vulnerat els drets polítics dels tres independentistes, que havien denunciat l’Estat per les restriccions de participació en les eleccions del 2017, en la constitució posterior del Parlament i en els intents d’investidura. Els tres independentistes van presentar les seves respectives demandes per separat l’any 2020, i posteriorment el TEDH va unificar-les. Ara, el TEDH encara té pendent de resoldre el recurs dels polítics independentistes contra la condemna del Tribunal Suprem pel referèndum de l’1-O.

En la seva sentència, el TEDH compra un a un els arguments esgrimits pel Suprem, i avala que el tribunal espanyol impedís als presos independentistes sortir per tal de participar en les eleccions i la posterior constitució del Parlament, perquè l’objectiu era “preservar l’ordre constitucional”. El tribunal argumenta que el Suprem va aportar raons “suficients” per justificar la presó preventiva, i com que els partits independentistes van poder participar en els comicis i proposar candidats, “el Tribunal considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d’una manera que no es pot qualificar d’arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l’opinió popular”, afirma la sentència. Estrasburg conclou que les restriccions impugnades “no eren arbitràries i eren proporcionades” tenint en compte “la gravetat dels delictes” i la “vulneració dels valors fonamentals de l’estat de dret que comportaven”.

El tribunal subratlla que “per garantir l’estabilitat i l’eficàcia d’un règim democràtic, l’Estat pot veure’s obligat a prendre mesures concretes per protegir-se”. En el cas concret del Procés, Estrasburg assenyala que “les circumstàncies eren particularment “inusuals i greus” i reconeix que “un Estat ha de poder impedir raonablement la implementació d’un projecte polític, incompatible amb les normes del Conveni, abans que es posi en pràctica mitjançant actes concrets que arrisquin a soscavar la pau civil i el règim democràtic del país” quan “els tribunals nacionals estableixen l’existència d’aquest perill”.

Les denúncies d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez

L’any 2020, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya davant el TEDH pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament, així com a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denuncia que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va denunciar al TEDH que el seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum va vulnerar el seu dret a la llibertat, a la representació política, i va suposar un abús de dret per part de les autoritats espanyoles. En el cas de Turull, recordem que el 2017 va ser escollit membre del Parlament i el 2018 Junts va proposar-lo com a candidat a la presidència de la Generalitat. Tanmateix, el mateix dia que va anunciar-se la seva candidatura, el jutge instructor va dictar un aturo de processament declarant a Turull, i els altres presos, acusat per crims de rebel·lió i malversació. L’endemà Turull va assistir a la sessió d’investidura, però no va obtenir prou vots i es va convocar una segona sessió pel 24 de març. El 23 de març el jutge va decretar la detenció preventiva pel risc de fuga i reincidència, amb la qual cosa Turull no va poder assistir a la sessió.

Finalment, Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, va recórrer al TEDH per a denunciar que l’Estat va violar el seu dret a participar en aquella campanya, a assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i a accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018. En el seu cas concret, el TEDH diu que “era objecte d’un procediment penal per delictes greus” i que “no podia esperar raonablement participar en les eleccions en qüestió sense cap mena de restricció”. El tribunal creu que es va justificar de forma “detallada la necessitat de prevenir el risc de fugida” i de “reincidència”. Així, considera que el seu rol a les protestes del 20 i 21 de setembre van provocar “altercats” i “danys materials importants”.