La votació del Consell d’Afers Generals per a decidir sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la Unió Europea s’ha ajornat de nou davant la manca d’unanimitat dels 27. Almenys deu estats membres han demanat al govern espanyol que retirés la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen alguns governs nacionals, especialment després de la campanya de boicot del PP per a rebutjar la petició, i malgrat els suposats esforços del ministre d’Exteriors José Luís Albares per a tirar-la endavant.
L’oficialitat del català a la Unió Europea era una de les condicions de Junts per a nomenar a Francina Armengol presidenta de la Mesa del Congrés, i posteriorment va ser una de les condicions per a investir Pedro Sánchez president. No obstant això, han passat molts mesos des d’aleshores i la qüestió s’ha debatut en diverses ocasions, però ni tan sols sota la presidència rotatòria d’Espanya al capdavant del Consell d’Afers s’ha aconseguit tirar endavant.
Espanya ha posat sobre la taula una proposta que planteja una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garanteix que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el govern espanyol (uns 132 milions d’euros, segons la Comissió Europea). A més, per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l’executiu espanyol ha fet circular en els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Fins a l’últim moment, l’executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE. Tot i això, a la seva arribada a la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, diversos estats membres han expressat que encara mantenien dubtes sobre la qüestió i han demanat temps per poder analitzar la mesura. De fet, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou “madur” i que continuen existint “preocupacions”, no només per part dels estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE.
