Per primera vegada, la justícia rebutja aplicar la llei d’amnistia a un agent policial acusat de torturar i tractar de forma degradant l’any 2019 un manifestant independentista, i insisteix a investigar els fets abans de decidir si amnistiar o no l’agent. L’Audiència de Barcelona ha dut la contrària al jutjat d’instrucció número 4 de la ciutat, que apostava per arxivar la denúncia del manifestant agredit, i obeint la mateixa llei, denega l’amnistia i afirma que cal investigar fins a celebrar un judici oral on es dirimeixi si el tracte de l’agent al manifestant va ser degradant o no. Per a sorpresa de tothom, l’Audiència du la contrària al primer jutjat, deixa en evidència mancances en la seva resolució inicial, i apunta que no es donaven les condicions per a justificar l’ús de les bales de foam. Per tant, considera que és oportú per “poder examinar millor la proporcionalitat dels mitjans policials empleats, portar el cas a judici oral, on podrà debatre’s àmpliament si es tracta o no de tracte degradant”.
Els fets van tenir lloc a Barcelona durant les protestes contra la sentència del Suprem als líders independentistes, la nit del 18 d’octubre del 2019. El manifestant que ha denunciat l’agent per tortures i tracte degradant al·lega que primer va rebre l’impacte del foam a la cama i després altres agents el van colpejar amb les defenses i van marxar. El jutjat d’instrucció número 4 no va veure desproporcionalitat ni violència, sinó que al seu parer considerava que es tractava d’una actuació policial realitzada per aturar els aldarulls de les protestes, i afegia que no es pot aplicar l’excepció de la llei d’amnistia que parla de tortures o tractes inhumans o degradants. També constatava que l’actuació del mosso acusat es limita al projectil de foam i no a la resta d’agressions causades per altres agents; a parer seu, rebre l’impacte d’un projectil de foam a la cama no té prou entitat per ser catalogat com a tortura o tracte inhumà o degradant.
L’Audiència de Barcelona, en canvi, ha estimat el recurs presentat per Irídia, que defensa el manifestant agredit, i deixa en evidència el biaix que ha guiat el tribunal del jutjat d’instrucció número 4. L’Audiència subratlla que la resolució no concreta quin aldarull s’estava produint en aquell moment, i malgrat remarcar que va autoritzar-se l’ús de foam, també recorda que el permís es va establir per a atacs directes amb pedres i altres objectes contundents o pirotècnia. A parer de l’Audiència, queda acreditat que es va fer un ús de l’instrument policial “sense que es donessin les condicions que autoritzaven el mateix”. A més, recorda que el denunciant al·lega que no estava participant en cap protesta, sinó prenent alguna cosa amb els seus amics. En aquest sentit, assenyala que, tot i que sí que hi ha hagut una “investigació eficaç” per part del jutjat, és oportú, “per poder examinar millor la proporcionalitat dels mitjans policials empleats, portar el cas a judici oral, on podrà debatre’s àmpliament si es tracta o no de tracte degradant”.
Irídia considera que amb aquesta decisió, el tribunal “trenca l’hegemonia interpretativa sobre l’aplicació automàtica de la llei d’amnistia i obre la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial”. La resolució es va notificar el 10 d’octubre del 2025, pocs dies abans del sisè aniversari dels fets, i constitueix, diu l’entitat, “un precedent rellevant en la protecció dels drets humans i la lluita contra la impunitat policial”.
