El Govern del PSC està concentrat a complir la seva missió principal: castellanitzar Catalunya mentre arracona la llengua catalana, tapar-ho creant conselleries i guinguetes dedicades, aparentment, a fomentar i defensar el català, i ni tan sols immutar-se quan es denuncien actes catalanòfobs. No és només una sospita; es tracta d’un executiu que justifica accions catalanofobes pagades amb diners públics, que no sembla preocupar-se pel marcat descens del català com a llengua habitual dels joves barcelonins, i que a la primera que pot, opta per invisibilitzar el català i expressar-se només en castellà, com va el president Salvador Illa el passat octubre durant el fòrum World in Progress organitzat pel grup Prisa. Precisament, aquesta acció del president va fer aixecar moltes celles, i va motivar Junts a demanar explicacions per la castellanització de la figura del president de la Generalitat. Unes explicacions que arriben mesos després, i perquè Junts ha insistit en la qüestió demanant empara a la Mesa, ja que el conseller Francesc Xavier Vila no s’havia dignat a donar-les abans. En tot cas, les explicacions tampoc no han sorprès, ja que Vila s’ha abaixat els pantalons i ha justificat, fins i tot defensat, que Illa invisbilitzés i arraconés el català durant aquell acte celebrat a Barcelona.
Vila ha sortit del pas exposant que l’avaluació de les polítiques de promoció del català no pot fonamentar-se en l’escrutini de les intervencions del president de la Generalitat o els consellers, i que cal tenir en compte tant el context com els destinataris d’aquestes declaracions. Així, el conseller de Política Lingüística ha al·legat que el World in Progress Barcelona, a banda de ser un acte organitzat per una entitat privada, està orientat “essencialment al mercat hispanòfon”: “Tot i que se celebri a Barcelona, no s’adreça més que de manera tangencial a la societat catalana”, ha al·legat, segons consta a la resposta a la qual ha tingut accés ‘El Món’. Vila continua insistint que l’esdevemiment “no es limita a Europa o Espanya, sinó que incorpora perspectives de Llatinoamèrica, Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica, creant un mosaic equivalent d’idees i solucions innovadores”, motiu pel qual no sembla important ni necessari reclamar la presència del català. Finalment, el conseller també exposa que un escrutini d’aquest tipus a la llengua emprada pels governants de Catalunya “no només redueix la mirada global a episodis aïllats que escapen de la norma o responen a situacions molt concretes, sinó que tampoc constitueix una via eficaç per avançar en l’objectiu compartit d’incrementar l’ús social del català”.
