El supremacisme lingüístic és un fenomen cada vegada més agreujat, sobretot a regions com el País Valencià, on les polítiques catalanòfobes del PP i Vox han aplanat el camí per a demostrar actituds totalment xenòfobes amb total impunitat. És el cas d’empreses com ‘Cines Yelmo’, que, malgrat haver acumulat milions d’euros en ajudes públiques per conceptes relacionats amb la cultura i la llengua valenciana, va impedir una sessió educativa a un institut valencià pel fet que la professora havia fet la gestió comunicant-se en català. Segons ha exposat el ‘Diari La Veu’, el gerent de l’empresa a València va impedir la celebració d’una sessió educativa perquè la professora es comunicava en valencià; lluny de mostrar una actitud conciliadora en línia amb els milions d’euros que Cines Yelmo ha acumulat per fomentar la cultura, el gerent va tractar d’imposar el castellà (o l’anglès), i en adonar-se que no funcionava, va acabar optant per ignorar l’institut i no permetre la sessió educativa, anteposant doncs la catalanofòbia a l’educació de desenes d’adolescents valencians.
La víctima d’aquest cas de catalanofòbia i supremacisme lingüístic és l’IES Benicalap, que va adreçar-se en català a la gerència dels Cines Yelmo de València per tal d’organitzar una sessió matinal i visualitzar el film ‘El Cautivo’, com a activitat complementària a la lectura d’El Quixot. Tanmateix, la bona voluntat del centre es veu truncada per la catalanofòbia del gerent, que tal com queda constatat als correus als quals ha tingut accés el Diari La Veu, el responsable respon de manera reiterada que no vol continuar amb la gestió ni la comunicació si el centre escriu en valencià. La negativa a comunicar-se en valencià, tot i les múltiples eines que permeten avui dia la comunicació en tots dos idiomes, és evidentment per motius polítics, tot i que no arriba a admetre-ho. “Jo estic sobradament preparat per a organitzar la sessió matinal sempre que usem un idioma en què puguem entendre’ns… en el meu cas pot ser anglès o castellà, però el valencià no l’entenc” escriu el gerent dels Cines Yelmo de València; en un altre correu, torna a insistir-li a la professora perquè escrigui en castellà tot al·legant no entendre el valencià.
Per la seva banda, l’institut defensa l’ús de la llengua catalana perquè es tracta d’un institut públic i perquè la comunicació era estrictament logística; de fet, el film que els alumnes havien de visualitzar era en castellà. La gestió només comprenia comunicar el nombre d’alumnes, els preus i l’hora d’inici de la sessió; detalls i informació que poden comunicar-se en català a un castellanoparlant, i que el castellanoparlant pot entendre sobradament gràcies a les noves tecnologies i una mica de voluntat de col·laboració. Però no va ser el cas, ja que el gerent del cinema va insistir que tota la comunicació havia de ser en castellà. Quan finalment l’institut es rendeix a les imposicions del supremacisme lingüístic castellà, tanmateix, continua sent víctima d’una discriminació lingüística, ja que la petició de l’institut no va atendre’s i els alumnes van quedar-se sense la sessió matinal, malgrat els ajuts públics que la multinacional ha rebut en els últims anys per la seva tasca cultural.
