Les eleccions d’Extremadura del passat 21 de desembre confirmen el que fa temps ja sabíem: l’espanyolisme i la catalanofòbia continuen a l’ordre del dia de la política espanyola. L’avançament electoral amb el qual el PP de Maria Guardiola pretenia obtenir avantatge respecte de l’extrema dreta de Vox no ha tingut els resultats esperats, ja que els populars s’han quedat amb 29 escons, i hauran de sotmetre’s novament a Vox, que n’ha assolit 11; el PSOE ha patit una patacada i s’ha ensorrat fins als 18 diputats, mentre que Unides Podem ha aconseguit doblar els diputats fins a 7 escons. Aquest panorama, amb tota probabilitat, condicionarà novament la política espanyola, malgrat que tractar-se d’una regió amb menys habitants i menys votants que la població total de les comarques del Vallès (Oriental i Occidental).
Els resultats de les eleccions d’Extremadura deixen clar que la catalanofòbia és el motor de la política espanyola; així mateix, també constaten que la catalanofòbia empeny els votants a moure’s, més que no pas l’estratègia de la por del PSOE amb la cantarella de l’extrema dreta. Els extremenys i extremenyes, malgrat haver registrat una de les participacions més baixes dels últims comicis, amb un 62,7% (d’un total de 850.000 votants cridats a les urnes), confirmen l’aposta per les agendes catalanòfobes del PP i Vox, davant la passivitat del PSOE.
Els socialistes han passat de 28 a 18 escons, una pèrdua de deu representants que no els hauria de ser indiferent, però que encara no han assumit com a derrota. El govern espanyol del PSOE ha reaccionat amb petits canvis dins l’executiu que tampoc no serviran ni tindran cap mena d’impacte. El PP tampoc obté els resultats esperats i no aconsegueix els 33 diputats que necessita per a governar, sinó que es queda amb 29 representants, de manera que haurà d’atendre les exigències de l’extrema dreta de Vox.
