Europa no vol revisar els empresonaments preventius de Junqueras, Turull i Sànchez

El TEDH es posa al costat de l'Estat espanyol repressor en rebutjar els recursos dels tres polítics independentistes

|

- Publicitat -

Es confirma definitivament que Europa no revisarà els empresonaments preventius  d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez durant el Procés independentista. Tot i que ja es veia venir, aquest dilluns el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat revisar les demandes de tots tres contra Espanya per la presó preventiva, la constitució posterior del Parlament i els intents d’investidura. Es tracta d’una sentència que s’alinea amb l’emesa per una sala inferior del TEDH el passat mes de novembre, la qual, comprant un a un els arguments del Suprem, negava que Espanya hagués vulnerat els drets polítics dels tres independentistes. La sentència del TEDH d’aquest dilluns, però, ja és ferma, i constata que Estrasburg no només es posa al costat de l’Estat repressor, sinó que també avala la presó preventiva a la qual es va sotmetre als tres dirignts independentistes durant les eleccions del 2017; a la vegada, també reconeix la  posterior constitució del Parlament, i els intents d’investidura. Precismaent en la sentència de novembre, el tribunal defensava que “per garantir l’estabilitat i l’eficàcia d’un règim democràtic, l’Estat pot veure’s obligat a prendre mesures concretes per protegir-se”; en el cas concret del Procés, assenyalava que “les circumstàncies eren particularment “inusuals i greus” i reconeixia que “un Estat ha de poder impedir raonablement la implementació d’un projecte polític, incompatible amb les normes del Conveni, abans que es posi en pràctica mitjançant actes concrets que arrisquin a soscavar la pau civil i el règim democràtic del país” quan “els tribunals nacionals estableixen l’existència d’aquest perill”.

Publicitat

Les denúncies d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez

L’any 2020, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya davant el TEDH pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament, així com a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denuncia que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va denunciar al TEDH que el seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum va vulnerar el seu dret a la llibertat, a la representació política, i va suposar un abús de dret per part de les autoritats espanyoles. En el cas de Turull, recordem que el 2017 va ser escollit membre del Parlament i el 2018 Junts va proposar-lo com a candidat a la presidència de la Generalitat. Tanmateix, el mateix dia que va anunciar-se la seva candidatura, el jutge instructor va dictar un aturo de processament declarant a Turull, i els altres presos, acusat per crims de rebel·lió i malversació. L’endemà Turull va assistir a la sessió d’investidura, però no va obtenir prou vots i es va convocar una segona sessió pel 24 de març. El 23 de març el jutge va decretar la detenció preventiva pel risc de fuga i reincidència, amb la qual cosa Turull no va poder assistir a la sessió.

Et pot interessar  Amnistien dos independentistes represaliats per les protestes post-sentència després de 21 mesos de silenci

Finalment, Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, va recórrer al TEDH per a denunciar que l’Estat va violar el seu dret a participar en aquella campanya, a assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i a accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018. En el seu cas concret, el TEDH diu que “era objecte d’un procediment penal per delictes greus” i que “no podia esperar raonablement participar en les eleccions en qüestió sense cap mena de restricció”. El tribunal creu que es va justificar de forma “detallada la necessitat de prevenir el risc de fugida” i de “reincidència”. Així, considera que el seu rol a les protestes del 20 i 21 de setembre van provocar “altercats” i “danys materials importants”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí