El Parlament ha aprovat aquest dimecres la convalidació del decret llei de mesures urgents sobre escolarització per al curs 2025-2026. Els grups de PSC, ERC i Comuns han votat a favor del text del Govern, mentre que Junts, Vox, PPC i Aliança s’han abstingut. La CUP és l’únic grup que hi ha votat en contra. El ple ha rebutjat tramitar el decret com a projecte de llei, ja que només ho han demanat Vox i CUP. La resta hi ha votat en contra, i PPC i AC s’han abstingut. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha defensat que el decret donarà “més vida” a l’escola com a espai de comunitat, de reforç i d’equitat social. I ha afegit que, malgrat les dificultats pressupostàries, les institucions no renuncien al “compromís” amb el dret a l’educació.
El ple ha aprovat així el decret llei 13/2025, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’escolarització a partir del curs 2025-2026. La consellera Niubó ha presentat la iniciativa que, segons que explica l’exposició de motius, respon a l'”existència de necessitats educatives urgents” i a la “situació de pròrroga pressupostària que impedeix fer front amb normalitat als compromisos ordinaris de despesa”.
El decret actua en tres àmbits: la conservació i l’adequació dels equipaments escolars, la sostenibilitat del finançament del primer cicle d’educació infantil i la cobertura legal estable per a l’oferta de programes formatius adreçats a joves que no han assolit l’educació obligatòria.
D’aquesta manera, el decret modifica la Llei d’educació perquè els municipis puguin participar en el finançament d’obres i actuacions de reforma dels centres educatius públics i perquè els ens locals i les entitats socials puguin fer ús dels centres educatius fora de l’horari lectiu.
El decret també incrementa l’aportació de la Generalitat per al finançament de l’escolarització de l’etapa d’I2 a les llars d’infants i permet subscriure concerts educatius amb entitats amb relació als programes de formació i inserció i de noves oportunitats.
Durant el debat, Niubó ha defensat que el decret no estronca cap consens de la llei d’Educació de Catalunya. Sinó que, de fet, incrementa el finançament de les escoles bressol, assegura un finançament “més estable” als centres de noves oportunitats, i facilita que els ajuntaments puguin invertir en obres de millora.
Què diu el decret?
El Govern va aprovar l’1 de juliol el decret llei que inclou l’increment del finançament de les places d’escola bressol fins als 1.800 euros. La Llei d’Educació de Catalunya preveia un mòdul de 1.600 euros per plaça, estable fins al curs 2028-2029, però s’ha decidit actualitzar l’import tenint en compte el creixement dels costos de servei, l’increment de la demanda i el context de pròrroga pressupostària.
El Govern ha assegurat que mantenir els 1.600 euros actuals podria comprometre la viabilitat de la gratuïtat de l’I2. Aquesta mesura tindrà un impacte pressupostari d’uns 9,92 milions d’euros. En paral·lel, s’actualitzarà de 1.600 a 1.800 per plaça el finançament de la part del cost del servei de l’I2 que abans assumien les famílies.
Això es farà, segons el Govern, “per continuar garantint-ne la gratuïtat efectiva i assegurar-ne la continuïtat durant el curs 2025-2026” de la mesura. L’impacte pressupostari estimat és de 6,15 milions.
Aquest augment ha de permetre mantenir les quanties al voltant d’un terç del cost total del servei. El model de finançament de les places d’escoles bressol preveu que la Generalitat assumeixi un terç del cost, els ajuntaments un altre tercer i les famílies un altre. En el cas de l’I2, la Generalitat assumeix dos d’aquests terços del cost de l’escolarització i, per tant, les famílies no paguen per aquesta escolarització però sí serveis addicionals com poden ser l’acollida o l’espai de migdia.
Obres de millora als centres educatius
D’altra banda, el decret permet introduir amb més claredat la possibilitat que el món local pugui assumir voluntàriament, amb acord previ del Departament d’Educació, el finançament o execució d’obres de millora, ampliació o adequació dels centres educatius.
El redactat actual de l’article 164 de la LEC preveia que la competència de la conservació, manteniment i vigilància de les escoles i centres d’educació especial correspon als ajuntaments, i requeia sobre el Departament la competència en les obres i actuacions de reforma, ampliació o adequació i millora, cosa que impedia la flexibilitat en la realització de certes obres. S’estima un estalvi pressupostari de prop de 8 milions d’euros.
A més, es pretén modificar l’article 165, que preveu que l’administració educativa promogui l’ús social dels centres públics fora de l’horari escolar, tot regulant-ne els criteris bàsics d’ús. El redactat actual no és suficient per habilitar jurídicament l’ús dels centres per part d’ens locals o entitats socials, cosa que limita l’efectivitat de les polítiques de suport educatiu i comunitari en horari escolar, com les que es duen a terme en el marc dels Plans Educatius d’Entorn.
Concerts educatius per a PFI i Programes de Noves Oportunitats
Per últim, mitjançant una modificació de la disposició addicional quarta del Decret llei 3/2016, es vol crear la possibilitat de subscriure concerts educatius per a la prestació des de serveis vinculats als Programes de Formació i Inserció (PFI) i als Programes de Noves Oportunitats adreçats a joves que no han superat l’educació obligatòria.
Se substituirà, així, el model actual de subvencions anuals, optant per un mecanisme de finançament més estable i predictible. El cost global potencial del règim de concertació podria situar-se entre els 14 i els 21 milions d’euros anuals, però atès que es tracta d’una transformació del mecanisme de finançament, la mesura no suposa una nova despesa estructural.
