La Fundació Bofill i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social ha exigit al Govern que apliqui un seguit de polítiques educatives per lluitar contra la pobresa infantil i, al mateix temps, que activi i doti l’estratègia aprovada a finals del mandat anterior contra aquesta pobresa. Entre la desena de polítiques educatives plantejades hi ha universalitzar l’educació infantil d’1 i 2 anys a tot el territori català el 2030, beques salaris per a joves de 16 a 19 anys de llars desfavorides per garantir que continuïn estudiant, la gratuïtat del menjador per als més vulnerables amb 180.000 nous ajuts fins al 2030 i activitats extraescolars per a tothom.
A Catalunya, el 34,8% d’infants i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social, mentre que la mitjana de la població catalana és del 24%. Davant d’aquesta situació, el coordinador de la PINCat, José Antonio Ruiz, ha lamentat que l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil “no està desplegada ni dotada de pressupost” i ha recriminat al Govern que al seu pla de govern es digui només que la revisaran. “Està molt bé que es revisi però necessitem que s’implementi ja i es doti pressupostàriament perquè no podem esperar més”, ha manifestat.
Ruiz ha dit directament al president de la Generalitat, Salvador Illa, que si comparteix aquesta preocupació faci alguna cosa perquè seria “inadmissible” que no s’apliqués allò que ja recollia l’estratègia.
L’educació venç la pobresa
Tant Ruiz com la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, han afirmat que les dades mostren que hi ha un “cercle de la pobresa” on l’educació té un paper important. I és que mentre el 2023 risc de pobresa era del 13,3% per als menors amb progenitors amb estudis superiors, la xifra pujava al 60% per als que tenien progenitors només amb l’educació obligatòria o menys.
Per això, la Bofill i la PINCat han insistit que l’educació és clau per lluitar contra aquesta pobresa i han plantejat 10 polítiques concretes que es recullen en la publicació ‘L’educació venç la pobresa’.
Una d’aquestes propostes és universalitzar l’educació infantil d’1 i 2 anys i aconseguir la gratuïtat, com a mínim, per als més vulnerables. L’objectiu per al 2030 és que el 75% de la població infantil en situació de pobresa o risc hi assisteixi.
Hi ha un paquet de mesures contra l’abandonament, entre les quals una beca per motivar els joves a continuar estudiant. En concret, es planteja una beca salari per a estudis postobligatoris complementària a la del Ministeri d’Educació i un ajut per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO amb la idea de lluitar contra la desmotivació escolar. Per a les famílies sota el llindar de renda més baixa, l’import d’aquest ajut podria ser de 3.000 euros anuals aproximadament. L’objectiu és que el 2030 tinguin beques tots els estudiants de secundària en risc de pobresa o exclusió social.
Acompanyament, orientació i mentoria
Més enllà de l’àmbit econòmic, la proposta recull la necessitat d’acompanyar els estudiants per evitar l’abandonament. En concret, volen que de cara al 2030 es garanteixi que tot l’alumnat de secundària (obligatòria i postobligatòria) pobre o en risc de pobresa o exclusió social disposi d’un mínim de 40 hores addicionals d’orientació educativa al llarg del curs.
També proposen que s’elaborin plans individualitzats d’orientació educativa, suport socioemocionals i acompanyament en la transició als centres de secundària, així com programes locals de mentoria per a joves de 12 a 18 anys identificats com a absentistes.
A més, proposen la creació de 7.000 noves places en centres, escoles i programes de segona oportunitat fins al 2030.
Augmentar en 25 punts els resultats educatius
Pel que fa als resultats educatius, les dues organitzacions marquen com a objectiu que el 2030 hagi augmentat en 25 punts la puntuació mitjana de l’alumnat amb menys estatus socioeconòmic i cultural a les proves de matemàtiques, lectura i ciència a PISA. Aquest increment s’aproxima a un avenç de nivell equivalent a un curs escolar. Per assolir aquesta fita, demanen programes locals de suport educatiu, amb una programació adaptada a les necessitats d’aprenentatge.
D’altra banda, han insistit en la necessitat de continuar lluitant contra la segregació escolar, amb l’objectiu que el 2030 s’hagi reduït la de tipus socioeconòmic i per grau d’immigració a 0,2, tant a primària com a secundària. Per al mateix any, aconseguir un índex d’equilibri màxim, i per tant equitat, en la distribució d’alumnat vulnerable entre centres públics i concertats.
Gratuïtat del menjador i extraescolars per a tothom
Una altra mesura és atorgar 180.000 noves beques completes per oferir cobertura gratuïta de menjador escolar a tots els alumnes d’educació infantil, primària i secundària en risc de pobresa i exclusió social fins al 2030. Actualment, només la meitat dels alumnes estan coberts.
Per assolir aquesta fita s’hauria d’implementar un pla d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per a l’alumnat i els centres en entorns més vulnerables, amb recursos suficients. Aquest pla ha d’incloure que el sistema per sol·licitar i obtenir l’ajut sigui àgil i senzill.
D’altra banda, s’estableix com a objectiu que el 2030 almenys el 75% de l’alumnat de primària i d’ESO en risc de pobresa i exclusió social participi setmanalment en activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat. En aquest sentit, novament es planteja la necessitat d’establir un programa d’activitats d’estiu que garanteixin l’accés de tots els infants, especialment dels més vulnerables. La proposta concreta és que el 2030 s’hagi garantit que almenys el 60% dels infants i adolescents d’entre 5 i 16 anys en risc de pobresa i exclusió social participin durant l’estiu i durant un mínim de dues setmanes en activitats gratuïtes i de qualitat.
Per últim, reclamen la implementació de programes de suport a les famílies per acompanyar-les en la seva funció educativa.
