Mentre el govern espanyol actual es penja medalles per haver desclassificat els documents secrets sobre el fallit cop d’estat del 23-F del 1981, la resta de documentació classificada, com ara la referent als atemptats a Barcelona i Cambrils del 17-A, continua ben custodiada en un calaix. De res han servir les reclamacions de les víctimes i els partits independentistes per a desclassificar-los i conèixer la veritat sobre el vincle que tenia l’organitzador dels atacs, l’imam de Ripoll Abdelbaki Es-Satti, amb l’Estat espanyol i el CNI. La informació oficial es coneix amb comptagotes, gràcies a la insistència dels partits per a investigar els fets i a desclassificar alguns documents. Concretament Junts per Catalunya ha fet un descobriment terrible: van ser els tribunals espanyols els qui van impedir l’expulsió d’Es-Satti, condemnat per un delicte de narcotràfic, tot al·legant que tenia “arrelament laboral” a Catalunya justificat amb un contracte laboral aparentment fals.
Segons el tribunal que va jutjat l’imam de Ripoll pel delicte de narcotràfic, no podia ser expulsat de l’Estat perquè el 2015 estava contractat a una hípica situada a la carretera entre Camprodon i Llanars (Ripollès). Tanmateix, la diputada de Junts Pilar Calvo, que també representa els de Puigdemont a la comissió d’investigació del 17-A al Congrés espanyol, ha revelat que tant la direcció com els treballadors de l’aleshores neguen que Es-Satti formés part de la plantilla. Tot això fa pensar als de Puigdemont que “el contracte de treball que va ajudar a evitar l’expulsió era fals”, ja que, a banda d’estar empadronat a més de 400 quilòmetres del lloc de feina, només feia un any que Es-Satti havia sortit de la presó, on va rebre les visites d’agents del CNI que van proposar-li ser un confident dels serveis espanyols. Durant la sessió de la comissió, Calvo va declarar que els informes desclassificats del CNI deien que l’imam s’havia ofert a col·laborar en canvi de no ser expulsat de l’Estat espanyol, feina per a la qual cobrava 500 euros mensuals.
