El govern espanyol del PSOE, a banda de considerar-se el “més progressista de la història”, també ha volgut penjar-se la medalla de ser el més transparent desclassificant la documentació, fins ara oculta, relativa a l’intent de cop d’estat militar del 23 de febrer del 1981. L’expectativa era molt gran després que hagin estat ocults durant 45 anys, en els quals s’han anat sabent detalls de la planificació i execució del cop gràcies a la tasca d’investigadors i historiadors, així com als testimonis d’aquell dia. Tanmateix, l’endemà de de la seva publicació, amb la documentació analitzada i estudiada, els historiadors no han pogut fer res més que desinflar aquest suposat gest de transparència. Molts d’ells lamenten la poca rellevància dels documents publicats, tot assenyalant que la majoria són informes, transcrpcions o altres comunicacions que podrien haver-se desclassificat molt abans; també sospiten que s’ha destruït la informació rellevant de veritat, aquella que esclariria com van anar les coses aquell dia i quin va ser exactament el paper del rei espanyol.
L’historiador i escriptor Carlos Fonseca, expert en el 23-F, en una entrevsta a 3Cat va referir-se a la desclassificació com “una desclassificació controlada”, tot criticant que la documentació desclassificada s’hagi mantingut en secret tot i tractar-se d’informació que sobre fets que ja es coneixien. A més a mé, Fonseca assegura que falta documentació que se sap que existeix, com ara les trucades de Tejero des del Congrés amb Milans del Bosch, i que Telefónica va punxar, o les investigacions que el ministre de Defensa de l’època va confirmar que s’estaven fent. Per això, sospita que aquesta informació o bé no s’ha fet pública encara, o bé s’ha destruït. “O al govern l’han enganyat els organismes que poden tenir aquesta documentació, o el govern ens està enganyant, o aquesta documentació tan valuosa s’ha destruït” afirma Fonseca.
El catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UAB Borja de Riquer, també en una entrevista a 3Cat, considera que la documentació publicada el que fa és constatar que existia “una situació molt més complexa del que inicialment es volia presentar”. L’historiador també apunta a la informació que existeix i que no s’ha fet pública, com ara quina implicació hi van tenir la societat civil i l’esfera política del moment. “Què hi ha de la trama civil, fins on arriba? Quins polítics van estar-hi implicats o coneixien relativament el que es pretenia fer i pensaven que se’n podrien beneficiar després del cop?” es pregunta.
