Dimarts, 25 de gener de 2022 - Edició 1279
La República

El TSJC veu indicis de desobediència en Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado i deixa a punt de judici el procés judicial

La magistrada instructora veu desobediència, ja que considera que la Mesa va permetre el debat sobre monarquia i autodeterminació i enllesteix les tasques d’instrucció per anar a judici

Agències 11/11/2021

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici l’ara conseller d’Empresa i Treball i llavors president del Parlament, Roger Torrent, i tres membres més de la Mesa de la cambra catalana per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

La magistrada instructora, un cop conclosa la investigació, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, del vicepresident primer Josep Costa, el secretari primer Eusebi Campdepadrós i la secretària quarta Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del Constitucional del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S.

El Constitucional va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el Constitucional havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el Constitucional ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al ‘procés’. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el Constitucional va declarar nuls un altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.