Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

El TSJC no atura la repressió i admet la querella de la fiscalia de Sánchez contra Torrent i part de la seva Mesa

La fiscalia de Sánchez els acusa de desobediència per haver permès el debat sobre l’autodeterminació i la monarquia

Avatar
Agències 17/03/2021
Pla mitjà del president del Parlament, Roger Torrent, amb el vicepresident, Josep Costa, i el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós. Imatge del 12 de març del 2019 (Horitzontal)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la fiscalia contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els membres sobiranistes de la seva Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia. La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019, tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè això podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional. La instrucció de la causa anirà a càrrec de la magistrada Maria Eugènia Alegret.

La querella és contra el ja expresident del parlament, Roger Torrent (ERC); l’exvicepresident primer, Josep Costa (JxCat); l’exsecretari primer, Eusebi Campdepadrós (JxCat); i l’exsecretària quarta, Adriana Delgado (ERC), que va deixar el càrrec el 26 de novembre del 2019 i va ser substituïda per Rut Ribas. Els tres magistrats de la sala civil i penal que han format la sala d’admissions, Jesús María Barrientos, president del TSJC, Maria Eugènia Alegret, ponent de la interlocutòria d’admissió i instructora a partir d’ara, i Carlos Ramos, considera que hi ha prou elements per investigar els fets i els querellats, dos dels quals són diputats al Parlament en aquesta nova legislatura, Torrent i Campdepadrós, i per tant s’han d’investigar al TSJC.

En la seva querella, la fiscalia recorda que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la Resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S del mateix any. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considera que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que en la sentència del 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al ‘procés’. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar al reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.