La sentència del Tribunal Constitucional (TC) avala la pràctica totalitat de la llei d’amnistia, perquè considera que l’amnistia d’actes terroristes que no vulnerin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea. A més, també veu legal deixar sense efecte les ordres de detenció si estan emeses per delictes amnistiats, segons es desprèn de l’última versió del text de 205 pàgines . Tanmateix, la sentència en què han estat treballant els jutges del Constitucional i que han votat aquest dijous no entra a valorar la malversació, un dels delictes amb els quals el Suprem s’excusa per a no aplicar la llei, i tampoc no valora la rebel·lió d’aquest tribunal contra la norma del perdó.
La sentència del Constitucional emesa aquest dijous diu que l’esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes, en concret els que no vulneren greument els drets humans, és constitucional, perquè justament “s’harmonitza la descripció” d’aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria. Sobre les ordres de detenció, tant estatals com europees, el TC cita jurisprudència europea per assegurar que deixar sense efecte les ordres no vulnera el dret europeu sempre que el delicte estigui amnistiat.
Tanmateix, la sentència sí que estima tres dels punts recorreguts: demanar incloure els qui es van manifestar en contra del ‘procés’, limitar l’àmbit temporal d’aplicació de novembre del 2011 al novembre del 2023 i obligar que el Tribunal de Comptes escolti les acusacions populars abans d’arxivar les seves causes. En concret el TC modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. “El Tribunal entén que aquesta extensió projecta la mesura cap al futur de manera incompatible amb la naturalesa mateixa de l’amnistia, que s’ha de referir a fets passats”, apunten. La tercera modificació de pes fa referència a l‘arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes (TdC). La llei d’amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya. Els magistrats afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer.
La sentència del TC també desestima l’al·legació del PP afirmant que la llei d’amnistia és realment una “autoamnistia” per l’executiu espanyol. De fet, la sentència afegeix que el recurs d’inconstitucionalitat no és “la via adequada” per determinar si els membres del govern espanyol seran beneficiaris de la llei. “Una llei debatuda i aprovada pel parlament d’un estat democràtic de dret que preveu l’extinció de la responsabilitat penal per mitjà d’una amnistia no pot qualificar-se com una autoamnistia, pròpia de sistemes polítics autoritaris o d’Estats en transició, dictades o autoritzades per aquells que es beneficien d’aquesta immunitat”, argumenten. Per això, no vol entrar a valorar els motius d’aprovació de la llei, sinó només el seu contingut.
Paral·lelament, el tribunal rebutja que la llei persegueixi “censurar o reprovar” el poder judicial ja que, a parer seu, no conté cap disposició que impliqui un judici valoratiu sobre l’actuació dels òrgans judicials en les causes del procés independentista. “La sentència, en definitiva, referma la vigència de la seva doctrina sobre els límits de la potestat legislativa en un estat de dret, concloent que l’amnistia no està prohibida per la Constitució i que la seva adopció, quan respon a una situació excepcional i a una finalitat legítima d’interès públic, pot resultar admissible des del punt de vista constitucional”, conclou el TC. Aquesta finalitat, diu la sentència, és buscar millorar la convivència i la cohesió social després del ‘procés’ català.
Pel que fa a la malversació, ha recordat que no s’ha abordat a fons en aquest recurs perquè el PP no la va impugnar, però la majoria progressista dels magistrats consideren que no es vulnera la legalitat, ja que tot i no ser gaire concreta tampoc vulnera en general ni el Codi Penal ni la Constitució. Justament, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podria ser un dels majors beneficiaris de l’amnistia, i en concret pel delicte de malversació, però Martí recorda que encara depèn del recurs d’empara al TC i després l’hauria d’amnistiar el Tribunal Suprem, que pot dilatar l’assumpte portant-lo al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
