El Tribunal Suprem ha dictat resolució d’obertura de judici oral contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets per “indiciàriament haver facilitat a un mitjà de comunicació el contingut d’un correu electrònic que l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso havia enviat al fiscal del cas que se seguia contra ell. L’instructor li imposa una fiança de 150.000 euros per afrontar les responsabilitats que es puguin derivar i avisa que si no la presta en un termini de cinc dies se li embargarien els seus bens. A més, rebutja la suspensió cautelar de les seves funcions com a fiscal general, com li havia demanat l’Associació Professional e Independent de Fiscals.
El magistrat remet la resolució d’obertura del judici oral a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat perquè resolgui el que consideri. A més, dona un termini de deu dies a l’advocat de García Ortiz perquè presenti el seu escrit de defensa.
En la seva resolució, el jutge remarca que el correu de l’advocat d’Alberto González Amador contenia “informació sensible relativa a aspectes i dades personals d’un ciutadà”, en el marc d’unes converses privades entre el seu lletrat i el fiscal encarregat del cas, “subjectes als criteris de reserva i confidencialitat per part de la Fiscalia que han de presidir aquest tipus de converses”. “No és tolerable la divulgació alguna a tercers sense autorització de l’interessat, la reputació del qual podria veure’s perjudica per aquella revelació”, continua.
La filtració del correu, segons el magistrat, “posa en qüestió el prestigi de la institució”, subjecta als principis de legalitat i imparcialitat, “que poden quedar en entredit en la mesura que la seva actuació es veiés compromesa per indicacions externes i, sense dubte, tenir indubtables efectes perjudicials en el fonamental dret de defensa de l’afectat”.
Al seu parer, tot va ser assumit per García Ortiz des del moment en què a una informació confidencial de la qual va tenir coneixement pel seu càrrec, “li va donar una publicitat que no hauria d’haver tingut, en sortir de l’àmbit de reserva per a la qual va ser concebuda”.
