El relator especial de l’ONU per als afers de les minories, Nicolas Levrat, ha apuntat que l’oficialitat del català a la Unió Europea “no posarà necessàriament fi als problemes d’una llengua minoritària”. Per argumentar-ho, el diplomàtic suís ha fet referència al cas del gaèlic, una llengua reconeguda oficialment a la UE, però encara minoritzada. “Hi ha excepcions [a les institucions europees] que impedeixen utilitzar el gaèlic com a llengua de treball; per tant, l’oficialitat no necessàriament soluciona tots els problemes”, ha apuntat en una compareixença aquest dimecres a Brussel·les. Per altra banda, Levrat ha reconegut “els esforços” del govern espanyol pel reconeixement, però apunta que existeix “un bloqueig” per tirar-lo endavant.
A ulls del relator, la política lingüística de la Unió Europea “no té prou en compte la diversitat lingüística” al continent. De fet, Levrat considera que les minories lingüístiques “corren el risc d’extingir-se” si no es prenen prou mesures perquè la seva llengua pugui transmetre’s “d’una generació a l’altra”.
Pel diplomàtic de l’ONU, la manca d’acció dins la UE per a la defensa de les minories respon a l’absència d’unes “competències clara” de les institucions comunitàries en aquesta àrea. En l’acte que ha presentat aquest divendres, Levrat ha recordat que el respecte per a la dignitat, humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i els drets humans s’inclouen en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea.
Malgrat tot, ha apuntat que la Comissió Europea “no reconeix una competència clara de la UE en aquesta àrea” i, per tant, “no pot adoptar regulacions o polítiques que protegeixen directament les minories dins la UE”. Com a alternativa a aquesta manca de claredat, el relator de l’ONU planteja que Brussel·les promogui “un enfocament que obligui els estats membres a defensar aquest valor fundacional compartit”.
En aquest sentit, el diplomàtic ha identificat l’educació com un dels pilars clau d’aquesta idea. Sobre aquest punt, ha remarcat que els estats disposen de “fonaments jurídics i eines” perquè la UE abordi la qüestió de les minories lingüístiques. “És necessari fer-ho, perquè ara mateix hi ha un buit sobre tot allò que afecta els drets de les persones que pertanyen a minories”, ha insistit.
Situació de les minories a la UE
Malgrat les crítiques a la manca d’acció, el relator especial de l’ONU considera que la situació de les persones que pertanyen a minories dins la UE “no és dramàtica”. “Malauradament hi ha casos en què alguns individus són víctimes de crims d’odi, però aquests esdeveniments clarament no són sistemàtics”, ha observat.
No obstant això, considera que les institucions europees ha de trobar fórmules “més audaces i eficaces” de protegir els drets de les minories dins les seves pròpies fronteres. En aquest sentit, ha valorat positivament els esforços de la UE per defensar els drets de les minories en països tercers, mentre que ha carregat contra “la manca d’eines i de motivació” per abordar les problemàtiques que apareixen a nivell intern.
Visita a Brussel·les
La compareixença d’aquest dimecres a Brussel·les es produeix en el marc de l’elaboració d’un informe per part de l’ONU sobre el respecte dels drets de les minories a la Unió Europea. El document complet i les recomanacions del relator es presentaran davant el Consell per als Drets Humans de l’organització el març de 2027.
Aprofitant la seva visita a la capital belga, Plataforma per la Llengua també es va reunir aquesta setmana amb Levrat, en una trobada on l’entitat va denunciar el “bloqueig polític” que pateix l’oficialitat del català a la UE i va acusar el Partit Popular d’instar governs “amics” a oposar-se activament al reconeixement de la llengua.
