La documentació desclassificada del 23-F inclou una nota interior del CESID datada el 5 de febrer de 1982 sobre possibles reunions del rei Joan Carles I amb militars implicats en l’intent de cop d’Estat abans del judici que va tenir lloc dies després. Segons el document, el centre tenia sospites que el monarca “s’ha entrevistat confidencialment” amb el tinent general Milans del Bosch, que s’havia revoltat a València. L’objectiu de les reunions, segons el document, era que “la Corona no surti lesionada del procés”, i que “en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica”.
Primer, el document assegura que una persona molt important de la Casa Reial s’hauria entrevistat amb el general Alfonso Armada, parlant de qüestions relatives al judici, i que quan es va voler fer el mateix amb el general Jaime Milans del Bosch, aquest va exigir que la trobada fos directament amb el rei, sense intermediaris.
Segons la informació, finalment el rei s’hauria entrevistat confidencialment amb Milans del Bosch. I l’objectiu era garantir que la corona no sortís perjudicada en el judici i que els principals acusats, considerats de vocació monàrquica, no fessin declaracions que la comprometessin.
Els autors de la nota remarquen que no es tracta d’un rumor popular, sinó d’opinions provinents de sectors reduïts però considerats solvents, incloent-hi militars. També adverteixen que si els fets fossin certs, serien greus, i si fossin falsos també seria greu la circulació del rumor.
Ordres de “disparar a matar” a RTVE
Segons unes transcripcions telefòniques de la Guàrdia Civil, ara desclassificades, els militars que van prendre el control de RTVE la nit del 23-F tenien ordres de “disparar a matar”. Així ho relatava un dels soldats implicats en una trucada amb un company, a qui detalla que els han dit que “el primer tret a l’aire i el segon a donar”. I afegeix: “Amb els carregadors posats i sense assegurador ni res”.
En aquesta conversa també s’hi diu que es va desplegar un regiment sencer a les instal·lacions de la radiotelevisió pública espanyola i que “el capità rebia ordres” directes del coronel Antonio Tejero. També explica que van preparar l’operació en un camp de futbol, amb tancs inclosos.
El Rei, sobre la llibertat de premsa que va causar “commoció” a l’exèrcit
D’altra banda, en un comunicat de la Casa del Rei a l’aleshores director del Centre Superior d’Informació de la Defensa, Emilio Alonso Manglano, s’explica una reunió entre l’aleshores monarca i el president del govern espanyol de l’època, Leopoldo Calvo-Sotelo, així com el llavors ministre de Defensa, Alberto Oliart, i la Junta de Caps de l’Estat Major.
La trobada, que data del 12 de desembre del 1981, versava sobre el 23-F i en ella Joan Carles I va dir que els fets posteriors al cop d’estat fallit van demostrar que les seves pròpies “impressions i directrius” durant aquells dies “no estaven equivocades”. A més, deia que Espanya, en aquell moment, no era un “país totalment estable” encara, ja que no tots els estaments de l’Estat podien funcionar encara amb “la més absoluta de les normalitats”.
Durant la seva intervenció, també va deixar clar que les forces armades que van guanyar la “trista” Guerra Civil “no van obtenir beneficis destacats després de la seva victòria”, però van gaudir de “la més destacada consideració” i “dignitat” durant el franquisme. Amb la Transició, però, creu que “la imprescindible llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació i revengisme de les opinions”, així com els canvis de mètodes de tractament dels temes militars van causar “sorpresa i commoció” a l’exèrcit. Així, assenyala que la premsa va servir d’eco “als propòsits desestabilitzadors i d’element d’irritació per a les forces armades” i renya els mitjans que “busquen el sensacionalisme” i que “són difícils de dominar en un règim de llibertats”.
El mateix document també ofereix una fotocòpia d’una targeta de presentació sastreria civil i militar de Madrid, El Corte Español, on es llegia ‘Tejero’ de la primera lletra de cada frase.
