El Parlament ha validat el decret del segon suplement de crèdit als pressupostos del Govern del 2023 prorrogats per al 2025. El ple ha aprovat aquest dimecres el text presentat per la consellera d’Economia, Alícia Romero, amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts. Romero ha destacat la incorporació dels 1.301 MEUR, uns recursos que es destinaran a increments retributius de funcionaris, despeses de serveis públics (sanitaris i educatius), mesures en habitatge i d’altres del pla per respondre als aranzels dels EUA. Per la seva banda, l’oposició ha criticat que l’executiu torni a utilitzar l’eina del decret. El suplement se suma al que el Govern va autoritzar a finals de març, de 2.168 MEUR, que el ple va validar el 7 de maig.
El ple ha validat el segon suplement de crèdit amb els 68 vots a favor de PSC, ERC i Comuns. Junts (35) s’ha abstingut, i la resta de grups hi ha votat en contra (32). Es tracta del mateix resultat que hi va haver en la votació del primer suplement de crèdit, de 2.168 MEUR. Cap grup no ha demanat tramitar el decret com a projecte de llei.
Durant el debat parlamentari, Romero ha agraït la “generositat” d’Esquerra i Comuns, i ha destacat que els recursos que contempla el suplement de crèdit serviran per a desenvolupar polítiques públiques. En aquesta línia, el diputat del PSC -que dona suport a l’executiu- Jordi Riba ha garantit que el Govern farà “el que toca”: garantir l’estabilitat financera i la justícia social.
Els dos grups de l’oposició que han votat a favor de validar el decret, Esquerra i Comuns, han defensat el text, si bé han apressat el Govern a treballar per desenvolupar els nous recursos. El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Albert, ha demanat que s’executin “immediatament” les línies d’ajuda de 30 MEUR sobre explotacions agràries per mitigar l’impacte de les calamarsades.
El portaveu dels Comuns, David Cid, ha centrat el seu discurs a carregar contra Junts, i a criticar el seu “caos, embolic i jugades mestres”. Si fos per ells -ha dit Cid- no hi hauria suplements de crèdit, i ha reivindicat que si el 2026 hi ha pressupostos nous serà gràcies a una negociació amb els Comuns, i no pas per mèrit de Junts.
El diputat ha recordat al grup d’Albert Batet que ja van votar a favor dels pressupostos que els governs de Quim Torra i Pere Aragonès -amb Junts a l’executiu- van acordar amb els Comuns. I que contemplaven l’impost de successions a les grans herències, l’IRPF a les rendes més altes, la taxa turística, i l’impost de 200 MEUR a les grans teleoperadores i empreses elèctriques. “Sorprèn que es posin ara les mans al cap”, ha conclòs Cid.
Per la seva banda, el diputat de Junts i exconseller Jaume Giró ha lamentat que l’executiu acabi tancant el 2025 tal com el 2024 i en 6 dels darrers 10 exercicis: amb una pròrroga pressupostària i “abusant” dels suplements de crèdit, tramitant-los com a decrets llei. Giró ha opinat que la pròrroga hauria de ser un “mecanisme excepcional”, i que el decret llei és un “instrument perillós”.
Per part del PPC, Míriam Casanova també ha constatat la “incapacitat” del PSC d’aprovar uns nous pressupostos, i ha afegit que els socialistes han “fracassat” perquè només han atès les peticions d’Esquerra i Comuns. La diputada dels populars ha conclòs que el Govern de Salvador Illa manté la política de l’executiu republicà, basada en una “asfíxia fiscal”.
Des de la CUP, Laure Vega ha instat el Govern a afrontar en algun moment el debat sobre el model de pressupostos. La diputada anticapitalista ha argumentat que els socialistes només plantegen lleis provinents de l’etapa de l’executiu d’Aragonès, una dinàmica “arriscada” perquè va acabar amb eleccions anticipades. “Presentar el seu model a pedaços és trampós”, ha advertit Vega.
