El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la creació d’una comissió d’investigació sobre el feixisme, el racisme i els discursos d’odi. La iniciativa, que sorgeix de l’últim debat de política general, ha rebut el vot favorable dels grups impulsors, el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP. En canvi, els grups del PPC i l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra, i han coincidit a denunciar la intenció de convertir la cambra en un “tribunal” per “censurar” ideologies. Entre els objectius d’aquesta comissió hi ha el d’analitzar aquesta mena de narratives i establir eines i mecanismes per a combatre-les. També plantegen l’impuls d’un pacte nacional contra els discursos d’odi.
La portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz, ha alertat que “els discursos d’odi generen d’odi”, i que “és l’avantsala de la violència”. En aquest sentit, ha assenyalat que les agressions i els delictes vinculats a l’odi han crescut un 178% en els últims 10 anys. Per això, ha demanat “contundència”, perquè “a l’extrema dreta no se la pot normalitzar com una opció política com qualsevol altra”.
El diputat de Junts Francesc de Dalmases ha centrat la seva intervenció a denunciar la catalanofòbia com a forma de discurs d’odi. “És un fil conductor en aquest país, l’odi a Catalunya, l’odi al català. No és majoritari, però és transversal i té impunitat”, ha afirmat Dalmases, que ha posat com a exemples l’aplicació del 155 o el discurs del Rei el 3-O del 2017.
En representació d’ERC, la diputada i exconsellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha sostingut que la comissió “neix per mirar de cara aquesta amenaçada”, però també “per a entendre com operen” i poder respondre-hi “amb valentia”. Ha afegit que “no n’hi ha prou condemnant” aquests discursos, sinó que cal saber “quines estructures el fan possible”.
El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha puntualitzat que “no tot és delicte d’odi”, i ha defensat que la comissió “ha d’ajudar a tenir més eines” per a fer front als autèntics discursos discriminadors. En aquest sentit, ha posat com a exemples les “crides a la persecució de persones” a Torre-Pacheco (Múrcia) o l’atac a un local de kebab a Sabadell i d’una mesquita a Piera.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha denunciat que s’estiguin “aplicant” els delictes d’odi a independentistes, antifeixistes, feministes o activistes en favor del dret a l’habitatge. L’anticapitalista ha valorat la comissió com un pas endavant, però ha alertat que no ha de servir “per a fer més digerible el que no és l’extrema dreta”.
PPC, Vox i AC, en contra
A l’altra banda, el portaveu parlamentari del PPC, Juan Fernández, ha retret els grups impulsors de voler crear un “tribunal polític” a la cambra. Ha considerat que és una iniciativa esbiaixada. “I l’extrema esquerra? No existeix? Tampoc els qui continuen sense condemnar els qui assassinaven els demòcrates de debò aquí a Espanya?”, ha preguntat, fent referència a ETA. Malgrat tot, els populars han dit que hi participaran.
En la mateixa línia, la diputada de Vox Júlia Calvet ha criticat que “amb la creació d’aquesta comissió pretenen fer de les sales d’aquest Parlament sales judicials; fer d’acusació i jutges, i formar les sentències”. I ha insistit: “Volen fer seves les funcions del poder judicial per a poder tenir excusar per a censurar, amb un únic discurs oficial vàlid i permès”.
Finalment, la cap de files d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha assegurat que “la comissió no serà un espai de reflexió”, sinó “un tribunal polític capaç de suggerir i proposar sancions a qui no encaixi en el seu model de correcció política”. La dirigent d’extrema dreta també ha lamentat el suport de Junts a la iniciativa. “La por de perdre cadires i càrrecs els fa cometre errors, i soc aquí per a aprofitar-los”, els ha dit.
Funcionament de la comissió
Segons la proposta de resolució aprovada, la comissió recollirà informació qualitativa i quantitativa sobre aquests fenòmens i identificarà les polítiques i els mecanismes més efectius de resposta social i política. Els impulsors apunten que volen saber els àmbits on s’originen, els canals per on s’emeten i els col·lectius a qui van dirigits. Paral·lelament, la comissió impulsarà un treball conjunt per “aconseguir un entorn lliure, igualitari i respectuós en tots els espais i que promogui el respecte als drets humans”.
La comissió estarà formada per un membre de cada grup parlamentari i treballarà durant un any per presentar les seves conclusions. A més, incorporarà la feina feta per la comissió d’estudi sobre el racisme institucional i estructural de la passada legislatura.
