El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei d’acompanyament als pressupostos del Govern. Després que el ple donés llum verda, al migdia, al projecte de llei dels comptes del 2022, la cambra ha avalat també la norma de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, amb la mateixa aritmètica: ERC i Junts -que donen suport a l’executiu- hi han votat a favor, els comuns s’hi han abstingut, i tota la resta -CUP inclosa- ho ha fet en contra. Durant el debat, el PSC-Units ha criticat que la norma no tingui “sentit polític ni estratègia de país coherent”, i la CUP ha lamentat que no s’hi inclogui “res” en clau sobiranista. ERC i Junts han defensat la llei i En Comú Podem ha destacat que aporta “moviments estratègics”.
Debat parlamentari
El PSC-Units, que ha presentat 38 esmenes, ha assegurat que la llei d’acompanyament “manca d’un sentit polític i d’una estratègia de país coherent”. Ho ha dit el diputat Jordi Riba, qui ha defensat que la posició dels partit en relació amb la llei ha de ser “necessàriament contrària” perquè l’executiu l’ha utilitzat per “modificar fins a 64 normes”. “Moltes de les quals res tenen a veure amb mesures fiscals, ni financeres, ni administratives”, ha criticat Riba. Així mateix, el diputat socialista ha considerat “incomprensible” que no s’hi inclogui “cap mesura” contra el frau fiscal. Amb tot, els socialistes han apuntat que les seves esmenes han estat rebutjades “pel sol fet de ser presentades pel PSC”.
Per la seva banda, Vox ha justificat el seu rebuig a la llei per la “voracitat fiscal” que implica. El diputat Andrés Bello ha criticat que s’hagin creat tres nous tributs i ha lamentat que Catalunya sigui la comunitat autònoma “amb més impostos propis”. En relació amb les esmenes, el partit d’extrema dreta ha demanat “acabar amb despeses supèrflues”. Per aquest motiu han proposat un pla de tancament de la CCMA, així com la supressió de partides “ideològiques” relacionades amb qüestions de gènere i la lluita contra el canvi climàtic.
D’altra banda, la diputada de la CUP-NCG Montserrat Vinyets ha reblat al Govern que la majoria del 52% “continua existint”, però que a la llei d’acompanyament “no hi ha res” en aquesta línia. La dirigent anticapitalista ha afirmat que la unitat independentista “es juga” en la “confrontació” amb l’Estat i en l’exercici de l’autodeterminació.
Per la part dels comuns, Joan Carles Gallego ha remarcat que sense “grans moviments estratègics” el país no avançarà. El diputat d’En Comú Podem ha destacat les mesures sobre fiscalitat “verda, saludable i justa” que s’inclouen a la llei d’acompanyament, i ha reiterat que la Generalitat no es gastarà “ni un euro públic” en el Hard Rock. Gallego ha subratllat que el BCN World és un model “desfasat” que no té “res a veure” amb els reptes del país: “Seguirem batallant perquè el projecte no tiri endavant”, ha afegit.
De la seva banda, Ciutadans ha criticat la política fiscal que planteja el Govern a la llei d’acompanyament. Nacho Martín Blanco considera que l’executiu no té “cap interès” a abaixar els impostos i ha qualificat la rebaixa de l’IRPF a les rendes de fins a 35.000 euros de “peccata minuta”. El portaveu de Cs ha assegurat que Catalunya està immersa en un “clima contrari” al món empresarial i a la iniciativa privada, “enormement preocupant”, i tem que es faci un “mal ús” de l’Institut Català de Finances (ICF).
El PPC ha compartit radiografia amb Cs sobre el model fiscal, que ha definit com un “infern”, en comparació, segons Alejandro Fernández, “amb el cel, que serien els zero impostos propis de Madrid”. Els populars catalans han negat que la fiscalitat sigui progressiva, sinó “confiscatòria”, i ha posat com a exemple l’increment de l’impost de successions per a les rendes més altes, l’any passat. Tot plegat, ha conclòs Fernández, “ho maquillen amb una rebaixa de l’IRPF absolutament ridícula”. Segons els càlculs del portaveu del PPC, amb la rebaixa “no arriba per a cine i crispetes”.
Sobre pressió fiscal, el diputat de JxCat Jordi Munell ha desgranat les claus de la llei d’acompanyament, i ha defensat que “s’hagi inventat un nou escalat” per “salvar les ingerències” dels tribunals espanyols sobre la legislació catalana. Munell ha reconegut que amb la capacitat pròpia de Catalunya no es té la “capacitat” de donar els serveis dignes que reclama la ciutadania, que son “les d’un estat”. En aquest sentit, ha lamentat que el país sigui encara una autonomia.
Finalment, Raquel Sans (ERC) s’ha mostrat “convençuda” que en el futur els partits que donen suport a l’executiu trobaran, de nou, consens amb la CUP per “fer avançar el país”. Sans ha destacat la “feminització” dels cossos de Mossos, Bombers i Agents Rurals, tal com inclou la llei d’acompanyament.
061, ICF i ultraprocessats
La llei d’acompanyament dels pressupostos -aprovada pel Consell Executiu l’11 de novembre- preveu que el departament de Salut elabori un full de ruta per internalitzar el servei del 061 i també, segons s’ha pactat amb els comuns, que l’executiu estudiï la internalització del 112.
D’altra banda, planteja tancar incineradores i aturar les noves. Així doncs, en dos anys s’hauria d’aprovar un pla de clausura de plantes que incompleixen la normativa europea i buscar alternatives. I estipula que el 20% de la recaptació de l’impost a les nuclears beneficiï municipis propers.
Una altra de les novetats de la llei d’acompanyament és que l’Institut Català de Finances (ICF) podrà incorporar dipòsits privats, i no només públics. L’objectiu de la mesura és que l’ICF avanci en el seu camí per convertir-se en una banca pública.
També inclou un pla “de simplificació i reordenació” del sector públic institucional per “transformar, suprimir, dissoldre o fusionar” entitats; publicar un informe pressupostari abans de totes les eleccions al Parlament; i ampliar a tots els municipis l’opció de fixar limitacions temporals als pisos turístics i llars compartides, fins ara només Barcelona tenia aquesta potestat.
Pel que fa a impostos, s’ha pactat amb els comuns la reducció de l’IRPF per a les rendes més baixes, nous impostos mediambientals i també sobre aliments “ultraprocessats”.
En l’àmbit d’ajuts, en preveu per a les intervencions quirúrgiques derivades de delictes d’odi quan no hi ha un responsable identificat i també per cobrir el sepeli o repatriació de víctimes de violència masclista, en cas que la família de la víctima es trobi en una situació de necessitat econòmica “avaluable i verificable”.
