El Govern adverteix la Comissió Europea que si no flexibilitza la proposta de quotes de pesca pel 2026 anunciada aquesta setmana, promourà que el govern espanyol faci una “minoria de bloqueig” amb el suport d’Itàlia i França. Així ho ha afirmat el director general de Política Marítima i Pesca de la Generalitat, Antoni Espanya, en una entrevista amb l’ACN, on explica que ja han fet arribar a Brussel·les una sèrie d’al·legacions per evitar que es redueixin un 65% els dies de pesca de l’any vinent per a la flota d’arrossegament. En el document, defensen que cal un “equilibri” entre la “sostenibilitat ambiental, econòmica i social” i proposen, entre altres, augmentar les zones de tancament voluntari per afavorir la reproducció d’espècies.
Espanya assegura que han rebut “amb tristesa” la proposta que la Comissió Europea ha fet aquesta setmana perquè consideren que “no ha valorat tots els esforços” del sector pesquer en matèria de sostenibilitat. “Estem decebuts, però no defallirem”, afirma.
“Bloqueig” a les quotes
En aquesta línia, el director general alerta que estudien una “alternativa de caràcter polític” perquè el Ministeri d’Agricultura, que és qui assistirà al Consell d’Agricultura i Pesca de la UE del pròxim 11 i 12 de desembre, on s’han de decidir finalment les quotes, promogui una “minoria de bloqueig” que eviti que la proposta tiri endavant.
“Tant a França com a Itàlia el sector pesquer i l’administració estan absolutament indignats”, diu Espanya. “Això entenem que afavorirà que es creï aquest front institucional dels tres països mediterranis afectats”, agrega.
El director general explica que la setmana vinent tenen programada una reunió a Madrid amb “totes les administracions del Mediterrani” i representants del sector pesquer, on fixaran una “estratègia unitària” davant la possibilitat que la Comissió Europea “no sigui permeable” amb les seves demandes.
Al·legacions enviades a Brussel·les
Ara bé, per evitar aquesta situació de “bloqueig”, el director general explica que ja han enviat a Brussel·les un document amb una sèrie d’al·legacions de caràcter tècnic i contrapropostes. Entre aquestes, demanen que, en comptes de reduir un 65% els dies de pesca, s’ampliïn les zones de tancament voluntari per part dels pescadors per afavorir que els estocs vulnerables com l’escamarlà (és un dels que assenyala la Comissió Europea) tinguin zones de reproducció. Segons Espanya, seria una mesura “molt més efectiva”.
“Actualment la flota catalana ja de forma voluntària, sense que cap administració ho hagi demanat, ha implementat 500 quilòmetres quadrats de zones tancades permanentment a la pesca”, explica. “Seria incrementar encara més aquesta superfície, una superfície equivalent a la d’Andorra, i creiem que seria un element que desmuntaria el principal argument que ha posat la Comissió per fer aquesta proposta tan radical”, detalla.
En el document, al qual ha tingut accés l’ACN, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació apunta que “el model de gestió basat prioritàriament en reducció de dies de pesca no garanteix una millora de les poblacions i genera un gran impacte social i econòmic”.
Així mateix, justifica amb informes de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) que la menor població d’escamarlà “no respon” a una qüestió de “sobrepesca”, com apunta la Comissió Europea, sinó que s’explica pel canvi climàtic. “L’escamarlà és una espècie que vol un rang d’aigües més aviat fredes i a causa de l’escalfament del Mediterrani ha anat desapareixent dels seus hàbitats tradicionals”, apunta Espanya.
Impacte en la flota
El director general de Política Marítima i Pesca de la Generalitat remarca que el mètode d’avaluació de la Comissió Europea per decidir les quotes de pesca està “obsolet” i “no respon a la realitat”. També insisteix en els esforços que han fet els pescadors catalans. “Han fet sacrificis molt importants per adaptar-se als requeriments d’Europa i estan veient que, tot i pujar els estocs poblacionals, la Comissió no els està recompensant”, apunta.
“La realitat és que ens queden menys pescadors i el consum intern de peix fresc a Catalunya, peix fresc de la nostra costa, és inferior al 20%”, diu. “El 80% ja és d’altres fonts, sobretot atlàntiques, i és evident que en el món en què vivim de guerres aranzelàries, de conflictes bèl·lics, pandèmies, canvi climàtic… els mercats poden col·lapsar d’un dia per l’altre i és evident que les regions han de tenir un mínim d’autonomia alimentària per una qüestió estratègica i de sentit comú”, reflexiona.
Segons el document, des del 2020, quan es va començar a aplicar a l’Estat el reglament de la UE que regula la pesca de determinades espècies (l’anomenat Western Mediterranean Multiannual Plan) a Catalunya s’ha perdut un 20% de la flota i un 25% dels llocs de feina.
El director general xifra en 180 dies el “mínim” perquè la flota d’arrossegament catalana i del Mediterrani sigui “viable”. Enguany aquest 2025 la flota ha disposat de 143 dies per sortir a pescar, sempre que hagi introduït una sèrie de mesures de compensació. En aquesta xifra s’inclouen els 13 dies addicionals que va anunciar el ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, a principis d’aquesta setmana.
Aquest dijous el Govern ja va avisar que rebutjava les noves quotes de pesca que ha anunciat la Comissió Europea. També les ha criticat el sector, que les titlla de “despropòsit de proporcions bíbliques”.
