El Govern espanyol més progressista de la història torna a lluir-se de valent com un dels més catalanòfobs. Tal com ha denunciat l’entitat Plataforma per la Llengua, només en l’últim trimestre l’executiu ha aprovat més d’una trentena de normes que discriminen activament la llengua catalana i la subordinen al castellà. Entre les normes aprovades aquest segon trimestre, destaca la imposició del castellà en la senyalització viària, o una altra que fixa que les actes de la Comissió bilateral Generalitat-Estat s’han de redactar en castellà i en català, però en cas de discrepàncies d’interpretació ha de prevaldre la versió castellana.
En el cas del reglament de circulació, es tracta d’un reial decret del 17 de juny que modifica el reglament general de circulació i hi introdueix canvis en matèria de senyalització. No obstant això, el decret aprovat manté íntegrament l’article 138, que fixa que “les indicacions escrites que s’incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda a l’estatut d’autonomia respectiu, quan el senyal sigui ubicat en l’àmbit territorial de la comunitat esmentada”.
Un altre apartat del mateix decret estableix que “els nuclis de població i els altres topònims han de ser designats en la seva denominació oficial i, quan fos necessari a efectes d’identificació, en castellà”. La Plataforma per la Llengua lamenta que es perd l’oportunitat d’esmenar aquesta jerarquia entre llengües perquè “el català només s’ha d’utilitzar allà on sigui oficial per virtut d’un estatut d’autonomia (i no en tots els territoris catalanoparlants és oficial: a la Franja de Ponent l’únic idioma oficial és el castellà)”.
En un altre cas, una ordre del ministeri de presidència de 9 de juny fa un seguit de previsions quant a l’anotació dels títols i nivells de coneixement dels idiomes estrangers o de les “llengües cooficials”. Tanmateix, quan s’esmenta les “llengües cooficials”, no s’inclou el castellà. la Plataforma apunta que d’aquesta manera implícita “es reforça el marc legal pel qual tots els ciutadans i tots els funcionaris estatals han de conèixer la llengua castellana, mentre que els altres idiomes oficials són voluntaris”. També hi ha una ordre del ministeri de política territorial que publica el reglament de la Comissió bilateral Generalitat-Estat, segons la qual les actes de la Comissió s’han de redactar en castellà i en català, però en cas de discrepàncies d’interpretació ha de prevaldre la versió castellana.
El primer trimestre de 2025 van aprovar-se 58 normes lingüísticament discriminatòries, i al llarg del 2024 se’n van aprovar un total de 218. La Plataforma per la Llengua denuncia que aquesta subordinació legal del català al castellà imposada per l’Estat espanyol, la primacia del castellà i la identificació d’aquest idioma amb la generalitat dels ciutadans responen a una “ideologia supremacista del nacionalisme espanyol” molt lligada al poder estatal. “La ideologia supremacista del nacionalisme espanyol ha designat tradicionalment el castellà com a llengua “nacional” i “comuna” d’Espanya, en contraposició a uns idiomes “regionals” o “particulars” entre els quals hi hauria el català.
