El Govern de la Generalitat i el Govern espanyol, tots dos del mateix color, s’han reunit aquest dilluns en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per a negociar el nou sistema de finançament per a Catalunya, fruit del pacte dels socialistes amb ERC i Junts. La reunió, però, no ha servit per a massa cosa més que per a assentar les bases d’aquest nou model de finançament, el qual ja ha arrencat coix pels dubtes expressats per ERC i Junts, que no veuen en la proposta ni la singularitat ni la sobirania que reclamen per a Catalunya després de dècades d’espoli i d’infrafinançament fiscal. Amb tot, els dos executius han concretat les bases del nou model, amb el compromís que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti l’IRPF a partir de l’1 de gener del 2026, s’eliminin les bestretes i que es respecti el principi d’ordinalitat.
Sense entrar en xifres ni calendaris, els representants dels dos Governs han explicat que el nou sistema de finançament, que és generalitzable a altres comunitats autònomes, estipula que la Generalitat concentrarà tots els impostos que reculli en una “cistella de tributs”. Un percentatge d’aquesta cistella serà per a la Generalitat, i un altre per a l’Estat, i servirà per a finançar les competències homogènies de totes les autonomies. Un altre percentatge de la cistella d’impostos es destinarà a la solidaritat interterritorial, és a dir, a aquelles comunitats que no generen tant com Catalunya; i finalment, un finançament per part de l’Estat per a les competències específiques de Catalunya. Totes aquestes mesures, però, tenen trampa, i és que estan pendents de reformes legislatives que hauran d’aprovar-se, com ara la modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca).
El compromís perquè l’ATC assumeixi la campanya de l’IRPF del 2026 també té trampa, ja que tot i constar en l’acord, el mateix Govern de la Generalitat ha admès que és “inviable”, perquè l’Agència catalana no disposa “ni de la infraestructura material, ni tecnològica, ni personal”. Segons l’executiu català, l’ATC només gestiona 5.000 milions d’euros, davant els 30.000 milions d’IRPF que l’Estat recapta a Catalunya; a més a més, l’Agència catalana només disposa de 30 inspectors, i les dues plataformes tecnològiques amb què treballa, Espriu i Gaudí, ni tan sols estan interconnectades entre elles. Per si no n’hi hagués prou, l’executiu justifica la manca de sobirania perquè segons es desprèn de l’estudi encarregat a INDRA sobre el desplegament de l’ATC, la connexió amb l’entitat estatal s’haurà de mantenir per la informació i les connexions amb l’àmbit internacional de les quals disposa.
Pel que fa al concepte d’ordinalitat, és a dir, que Catalunya no reculi en el rànquing de rendes després de la seva aportació a la solidaritat, aquest en principi es respectarà, però ja se sap com van aquestes coses; sense disposar de les xifres, és difícil trobar la trampa, que segur que hi serà. Cal recordar que el concepte d’ordinalitat també està inclòs en l’Estatut del 2006, però no s’ha tingut mai en compte ni s’ha respectat perquè, de ser així, ni l’espoli fiscal ni l’infrafinançament assolirien la magnitud que tenen.
