El Departament de Drets Socials comparteix les “debilitats estructurals” detectades en l’informe sobre prestacions de la Sindicatura de Comptes referent a l’exercici del 2022 i diu que treballa per revertir-les amb una “transformació profunda i rigorosa”. “Les recomanacions de l’informe confirmen una diagnosi compartida: el sistema de prestacions presentava debilitats estructurals l’any 2022”, remarquen fonts del departament, que destaquen que l’equip anterior ja va iniciar un “gir estratègic” en aquesta àrea i aquest executiu l’ha “accelerat per impulsar els canvis estructurals que el sistema necessita”. En aquest sentit, Drets Socials ha recordat que ha impulsat un pla de xoc contra els pagaments indeguts.
El pla contra els pagaments indeguts inclou mesures com la condonació de deutes per a famílies vulnerables i sistemes de detecció preventiva més robustos. També destaca que la gestió de les prestacions per a joves extutelats s’ha traspassat de l’antiga DGAIA a la Direcció General de Prestacions. L’objectiu, continuen les mateixes fonts, és garantir una gestió pública, eficient i basada en dades.
La Sindicatura de Comptes ha detectat pagaments indeguts de prestacions del Departament de Drets Socials que superen almenys els 167,5 milions d’euros en el període 2016-2014. En un informe, l’ens posa de manifest la “manca de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions”, que ha provocat “l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts”. Alerta que per a una part dels casos ja ha prescrit la possibilitat de tramitar el reintegrament. Les prestacions amb un volum més elevat de despesa del departament estan vinculades a la Renda Garantida i a la Llei de Dependència. Pel que fa a pagaments de la DGAIA, el volum pagat indegudament puja a 4,7 milions entre 2019 i 2022.
Des del departament, subratllen que treballen per tenir un nou sistema de garantia d’ingressos integrat, simplificat i coordinat. En aquest sentit, s’està reformant la Renda Garantida de Ciutadania per fer-la compatible amb altres prestacions com l’habitatge i amb rendes de treball, en línia amb les recomanacions de l’informe. També s’està assumint la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i dissenyant un nou mapa de prestacions per simplificar i ordenar el conjunt del sistema.
Pel que fa als tràmits, les mateixes fonts destaquen que s’han reforçat les interoperabilitats en la gestió de prestacions per agilitzar-los, evitar errors manuals i detectar incompatibilitats en temps real. Posen d’exemple alguns avenços, com la reducció dràstica dels terminis de resolució de prestacions, com ara en la pensió no contributiva de jubilació, que ha passat de 434 dies el 2021 a 18 el 2025.
