Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Dominguez se’n riu de la premsa espanyolista que denuncia els “exiliats lingüístics de Catalunya”

L’humorista català ha posat en dubte la imparcialitat en la narració de la premsa, que afirma que hi ha “exiliats de Catalunya per demanar més castellà”

Agències 20/12/2021

L’humorista català i co-presentador del programa Bricoheroes, Jair Dominguez, ha ironitzat sobre una notícia del diari El Mundo. En concret, ha comentat que aquest diari afirma que una família “va emigrar de Catalunya per demanar més castellà”.

Dominguez ha donat a entendre que el mitjà hi podria estar posant més pa que formatge en la narració dels fets. Precisament el reportatge s’ha publicat casualment amb coincidència al debat sobre la imposició del 25% de la quota de castellà a les aules pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, podria voler emfatitzar el suposat assenyalament a qui reclama l’ensenyament en castellà.

En el mateix article, una de les famílies demandants ha reconegut que “mai havia passat que una escola sencera hagi hagut de modificar pràcticament tot el seu projecte lingüístic per adaptar-se al dictamen del TSJC”.

I, que finalment després de denunciar el centre educatiu, van acabar marxant per les “desconfiances que s’havien generat a l’escola”. Per tant, que després de canviar tot el funcionament del centre, i de fer-ho sense criteris pedagògics, finalment no en va acabar fent ús.

Dominguez ha parlat sense embuts i ha citat la notícia amb una frase que no ha deixat a ningú indiferent:”Falta un nen plorant i una iaia dissecada al costat perquè sigui un conte de Txèkhov”.

Els contes d’aquest escriptor rus, Anton Txèkhov, destacava per obres literàries basades en una exoneració del pessimisme i dels sentiments més negatius com la tristesa i la por que condueixen a la desesperança, més que a una narració periodística.

Per tant, que tenen una càrrega dramàtica important. Així, dona a entendre la discrepància de Dominguez amb la narrativa del diari, que sembla ser poc afí a la llengua catalana.

Tot plegat permet que es pugui plantejar una pregunta. Els catalanoparlants, en cas que deixi de parlar-se el català a Catalunya, on podran “exiliar-se” per exercir els seus drets lingüístics?