Monumental clatellot de la Comissió Europea als tribunals espanyols. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebra aquest matí una vista a Luxemburg per a resoldre les qüestions prejudicials del Tribunal de Comptes en la causa per despeses vinculades a l’1-O i a Exteriors, cas que afecta 35 ex alts càrrecs de la Generalitat, entre ells els presidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas. Durant la vista d’aquest matí, i amb l’entitat ultraespanyolista Societat Civil Catalana present, la Comissió Europea ha negat que el procés de l’1-O hagi afectat els interessos econòmics de la UE.
Els serveis jurídics de la Comissió Europea, encapçalats per Carlos Urraca, han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE, tal com van constatar el passat mes d’abril, quan en una resolució judicial van concloure que les despeses de l’acció exterior de l’1-O no van afectar els interessos econòmics de la UE. Ara bé, Urraca ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat. Tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho, la CE ha dit que “no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”. A més, Urraca ha recriminat al govern espanyol que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia, que demanava una llei “més clara i precisa” i un “diàleg significatiu” amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la, segons ell.
En el procediment escrit, la Comissió Europea va assegurar que la llei d’amnistia era una “autoamnistia”, un terme que Urraca ha evitat fer servir aquest dimarts. Així i tot, el representant de la CE ha reiterat els arguments per justificar aquesta crítica, tot recordant que la Comissió de Venècia considera autoamnisties quan atorguen “immunitat” a qui ostenta el poder jurídic. “En opinió de la Comissió el mateix criteri s’hauria d’aplicar quan qui és al Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”, ha al·legat Urraca.
És en aquest punt on els serveis jurídics de la CE han xocat amb els serveis jurídics del govern espanyol, representats per Andrea Gavela, que ha defensat que la llei d’amnistia sí que respecta aquests principis. Gavela ha recordat que la sentència del TC de finals de juny avala el criteri de tracte diferencial de la norma, que és “justificada” amb l’objectiu de “superar el conflicte polític”. La fiscalia espanyola tampoc veu autoamnistia ni vulneració d’interessos o el dret europeus; el fiscal Martín Granizo ha negat que la llei sigui una “autoamnistia”, com ha dit la Comissió Europea o SCC, ja que “persegueix la normalització institucional a través de la reconciliació i l’interès general”, cosa que el TC també diu, ha recordat.
En la vista a Luxemburg d’aquest dimarts, la gran sala del TJUE ha analitzat les vuit preguntes prejudicials del TdC sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la legislació europea per decidir si reclama responsabilitats comptables a una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època.
La vista s’ha dividit en diversos blocs que han abordat les principals qüestions de les vuit prejudicials del TdC: l’admissibilitat de les prejudicials, l’afectació dels interessos financers de la UE, la seguretat jurídica i el principi d’igualtat en la llei, els terminis d’aplicació i les mesures cautelars.
