La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha avisat que si l’indult triga més de 24 hores a fer-se efectiu, els presos estaran “retinguts il·legalment”. Ciuró ha indicat a Rac 1 que el seu paper com a consellera serà posar les “màximes facilitats” perquè hi hagi una “excarceració immediata”. Ha explicat que un cop publicat al BOE, els indults s’han de portar a liquidar al Suprem, que ho pot fer en qüestió d’hores. “Això es pot fer en 24 hores, tot el que passi d’això considerarem que estan encara més injustament retinguts, il·legalment retinguts”, ha dit. D’altra banda, la consellera ha apostat per canviar la legislació per “revisar” el paper de la Generalitat com a acusació en casos com el de Marcel Vivet.
Ciuró ha demanat aprovar els indults com més aviat millor, perquè “cada dia que passa és un dia més d’incertesa”, i un cop presa la decisió “no té sentit que ningú ho demori més del compte”. Dit això, ha reclamat també que s’executin ràpidament, sense retards.
Després de criticar la conferència de Pedro Sánchez dilluns al Liceu sense informar prèviament el Govern, s’ha mostrat convençuda que els indults són també una “necessitat que té el govern espanyol de mirar de blanquejar la seva imatge de democràcia consolidada davant d’Europea, perquè està en entredit”. Per al Govern, ha avisat, no n’hi ha prou.
Ciuró ha demanat a l’Estat que abandoni la seva “persecució ideològica”, i ha posat de relleu les posicions de la fiscalia i de la judicatura o un tribunal de comptes que “va per lliure”. “Jo el que dic és que això s’ha de reconsiderar, s’ha de replantejar. Vull escoltar què hi té a dir Sánchez, perquè és ell qui té una judicatura desbocada i un tribunal que va per lliure”, ha etzibat.
Sobre la taula de diàleg, però, ha dit que el Govern hi ha d’anar amb esperit constructiu, perquè és el que la ciutadania ha demanat. Ha assegurat que a ella li agradaria participar i que està a disposició del que es decideixi. En aquest punt, en preguntar-li per una figura de mediador, ha opinat que no s’haurien de fer “escarafalls” en aquest sentit. “Per què no?”, ha preguntat.
Sobre el cas de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per agredir un mosso durant una manifestació, la consellera ha recordat que la llei preveu que els funcionaris tenen dret a assistència jurídica de la Generalitat, però ha opinat que cal “revisar el paper de la Generalitat en segons quines acusacions”, i ha citat també la dels 9 de Lledoners.
Al seu parer, una condemna de cinc anys és “desproporcionada” i té una “voluntat d’escarmentar en tot i evitar les manifestacions”. Ciuró ha afegit que la Generalitat “no podia fer altra cosa” perquè ha d’emparar els seus funcionaris, però aquest marc legal s’ha de poder “modular”.
