Un informe elaborat per Mèdia.cat, l’Observatori crític impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, i la xarxa d’organitzacions Lafede.cat mostra una generalització als mitjans del discurs de la remilitarització “com a única via possible” en el context geopolític actual. L’informe, que analitza 63 articles tant d’informació com d’opinió publicats en diferents períodes del 2024, indica que la majoria (71%) utilitzen un llenguatge que “normalitza” el discurs militarista. En algunes peces també detecten un descrèdit cap a les opcions que no combreguin amb el clima bel·licós, amb termes com ‘pacifisme ingenu’. Els impulsors de l’informe demanen un periodisme de pau per “treballar informativament en favor d’una política de distensió”.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va pronunciar un discurs el febrer del 2024 en què va cridar els estats a preparar-se davant l’amenaça d’una guerra que “pot no ser imminent, però no és impossible”, va alertar. Durant aquests mesos -i ja abans de l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units-, líders polítics internacionals han entonat missatges encaminats cap al rearmament i la protecció, i un dels exemples més clars és aquella proposta de kit d’emergència. Un dels últims ha estat aquest mateix dijous, quan l’OTAN ha presentat un pla per incrementar fins al 5% del PIB la despesa en defensa dels països que en són membres.
Montse Santolino, periodista de Lafede.cat, explica que aquell discurs de Von der Leyen va encetar un “espiral” de missatges de remilitarització i que, per saber com els mitjans de comunicació els estaven cobrint, aquesta federació que agrupa més de 130 organitzacions catalanes va encarregar un informe a Mèdia.cat que ara s’està presentant i que porta per títol ‘Els mitjans davant del projecte de remilitarització d’Europa’.
L’informe mostra que la meitat (49%) dels articles analitzats feien ús del ‘No hi ha alternativa’ -aquell ‘There is no alternative’ de Margaret Thatcher que va arribar a ser un lema tan comú que ha cristal·litzat en el concepte TINA- per defensar les polítiques militaristes.
L’anàlisi també recull que els articles que utilitzen fonts diversificades són la minoria (19%). El 46% fa un ús exclusiu de fonts oficials o promilitarització i el 35% són articles d’opinió. Altres conclusions de l’estudi són el poc debat polític que presenten aquests articles sobre el projecte de rearmament i que el clima mental bel·licós es basa en un “oblit sistemàtic” de les víctimes de la guerra.
“Els mitjans estan facilitant les tesis de la remilitarització, del rearmament, amb un posicionament molt clar que això és el que cal”, adverteix Santolino, que afegeix: “Creiem que es tracta d’obrir un debat transparent i raonat sobre per què aquesta inversió en defensa; què es farà amb aquest 2%, 3% o 5% i d’on es trauran els diners”.
Els impulsors de l’informe recomanen evitar informacions que sembrin el pànic entre la població i eludir titulars que només exposin declaracions d’autoritats que contribueixen a crear un clima bel·licós. També insten a qüestionar les suposades amenaces exteriors o la seva dimensió, així com visibilitzar la distensió com a alternativa, entre altres propostes.
“El que nosaltres proposem és aturar-nos un moment i reflexionar sobre d’on venen aquests missatges; contrastar-los amb altres fonts que donin arguments i que qüestionin els oficials per poder fer informacions equilibrades”, remarca Santolino, amb la vista posada a la cimera de l’OTAN de finals de mes a La Haia.
