Es constata l’alarmant davallada de l’ús del català entre els joves barcelonins en el seu temps de lleure. Segons les conclusions preliminars d’un estudi elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentades en el marc de la jornada ‘L’ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?’, els joves barcelonins limiten l’ús del català a l’escola i entre ells parlen principalment en castellà, si bé els entrenadors i els monitors aconsegueixen normalitzar el català. La institució considera, a partir d’aquests resultats, que el rol dels entrenadors i els monitors per a la prescripció lingüística és un element “indispensable” per al foment de la llengua a l’àmbit de l’esport i el lleure, per la qual cosa els considera “referents lingüístics”.
Les dades recopilades a partir de l’observació i l’anàlisi quantitativa i qualitativa feta en onze centres esportius i de lleure barcelonins, amb la participació de 720 joves i 113 monitors i entrenadors, indiquen que els monitors fan un ús “rellevant” del català, i que els joves mantenen “en part” el català quan s’adrecen a ells. Tanmateix, els joves acaben fent servir “molt més el castellà”. Els resiltats també constaten que els joves entre ells parlen majoritàriament en castellà. S’observa també una “forta asimetria lingüística”, ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà “continua sent majoritari”. També s’ha observat que crear hàbits nous és més fàcil a començament de curs que a mig curs, perquè les dinàmiques inicials “es mantenen per inèrcia”. Alhora, l’anàlisi qualitativa mostra que el grau de sensibilitat institucional envers la qüestió lingüística varia segons l’equipament, i la coherència lingüística de la direcció és un factor “determinant”.
Davant d’aquest escenari, l’IEC advoca per dissenyar estratègies “globals” als equipaments de lleure o esportius i que hi hagi un acompanyament “sostingut” de prescriptors i de la direcció dels centres. Per tot plegat, l’IEC adverteix que revertir la tendència actual requereix unes estratègies “sostingudes en el temps”, una política lingüística “ferma” i unes eines “concretes” que facilitin la transformació real dels hàbits lingüístics en els espais d’oci juvenil.
