Nova Caledònia ha tornat a dir ‘no’ a independitzar-se de França en un referèndum, aquest cop amb el 53,26% dels vots -segons resultats provisionals- i una alta participació. L’arxipèlag del Pacífic ja va votar el 2018 -quan el no va obtenir un 56,67% de suports- i ho ha tornat a fer aquest diumenge en el segon plebiscit de la seva història. A l’espera dels resultats finals, els provisionals indiquen que els detractors de la independència han perdut pes respecte fa només dos anys. El president francès, Emmanuel Macron, ha celebrat els resultats i els ha interpretat com una “mostra de confiança” en la república francesa, rebent-ho “amb un profund sentiment de gratitud”.
Macron també ha afegit que rep els resultats amb “humilitat” i que “escolta” la veu dels independentistes: “És amb vosaltres, només junts, que construirem la Nova Caledònia de l’endemà”.
Fa dos anys, el 4 de novembre del 2018, la participació va ser del 81% de participació i el ‘no’ va guanyar amb un 56,67% dels vots en front del ‘sí’, amb un 43,33%. Aquest diumenge, el ‘no’ ha perdut gairebé 3,5 punts percentuals mentre que creix lleugerament el suport a la independència, que arribaria al 46,74%.
Quant a la participació, les dades oficials indiquen que fins a les 17 hores (hora local) la participació ha estat del 79,6%, mentre que a la mateixa hora el 2018 havien votat el 73,7% dels electors. Per tant, hauria augmentat la participació. En tot cas, l’arxipèlag encara pot celebrar un tercer referèndum el 2022 si un terç del congrés del territori ho demana.
Origen de les consultes
L’origen de les consultes rau en diversos acords. Fa trenta anys, els acords de Matignon-Oudinot preveien un període de reequilibri de deu anys en el qual ja es preveia l’organització d’un referèndum d’autodeterminació. El 1998, però les forces polítiques de Caledònia i l’estat francès van acordar donar-se vint anys més abans d’organitzar el referèndum per consolidar el procés de descolonització.
Així, el mateix 98, representats de l’estat francès; el Front d’Alliberació Nacional Kanak i Socialista (FLNKS), pro independentista; i l’Agrupació Pro Caledonia a la República Francesa (RPCR), contrari a la independència, van signar un nou acord.
L’acord, signat a Nouméa, la capital de Nova Caledònia, preveia la consulta de la població del territori sobre diversos aspectes com ara la transferència de competències, l’accés a un estatut internacional de plena responsabilitat o l’organització de la ciutadania. Finalment, el 2018 es va celebrar el primer referèndum, que va preguntar als electors: “Vols que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?”.
