La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha plantejat reduir més les ràtios als centres d’alta complexitat. En una entrevista a l’ACN, ha afirmat que s’han de “reforçar” i tractar “millor” els que tenen més necessitats. En aquest sentit, ha dit que han de poder tenir més dotacions i més suport, però ha plantejat que “s’ha de notar també pel que fa a ràtios”. A més, ha considerat que s’ha d’incentivar els docents d’aquests centres per aconseguir més estabilitat dels equips. En ser preguntada si aquests incentius han de ser econòmics, ha afirmat que s’ha d'”estudiar” com han de ser. Sobre la sisena hora, ha defensat que “mesures més quirúrgiques” i no una aplicació “lineal” d’aquesta permeten abordar millor les necessitats actuals.
Educació treballa en la revisió de la catalogació de la complexitat dels centres, que confia tenir enllestida el 2026. L’última es va fer el 2021. Un cop estigui feta, la conselleria vol plantejar mesures “més concretes” i “més quirúrgiques” per “reforçar” aquests centres.
La consellera explica que un dels temes a abordar en aquestes escoles i instituts és evitar situacions com que d’un curs a l’altre canviï la meitat del claustre, ja que això dificulta la continuïtat dels projectes. Per revertir-ho, creu que aquests claustres “han de tenir unes condicions que els incentivin a estar allà”. Aquests “suports addicionals” s’han de notar “també pel que fa a finançament i pel que fa a plantilla”, sosté.
Més enllà dels docents dels centres de més complexitat, Niubó ha afirmat que és important abordar les “condicions” de treball dels docents del conjunt del sistema. “I per això són molt importants les ràtios”, ha manifestat. Ha afegit que també ho és tenir dotacions suficients de personal de suport. I és que la consellera ha relacionat la millora de les condicions laborals dels professionals de l’educació amb la millora de la qualitat de l’atenció educativa.
Debatre sobre la jornada escolar
D’altra banda, Niubó ha reconegut la necessitat d’abordar el debat sobre la jornada escolar dels centres educatius, que actualment varia en funció de la titularitat i l’etapa. Ha explicat que la voluntat del Departament és “treballar en l’àmbit de l’equiparació de les condicions del conjunt de centres del Servei d’Educació de Catalunya” i per plantejar això, admet que “en algun moment” s’haurà de parlar d’horaris.
Una de les principals diferències entre els centres públics i els concertats en aquest àmbit és l’aplicació de la sisena hora en els segons, una mesura que estava inclosa en el pacte d’investidura amb els Comuns, però que les dues parts han rebaixat. De fet, el Departament ha aturat l’estudi sobre la recuperació d’aquesta sisena hora a la pública.
En aquest context, Niubó ha plantejat que el que cal abordar és si aplicar la sisena hora de manera lineal a tot el sistema contribuiria a millorar la qualitat i l’equitat i permetria donar un reforç als alumnes que més ho necessiten. Ha assegurat que això ho han parlat amb els Comuns i que convenen que el que calen són “mesures més quirúrgiques”. Ha posat com a exemple la recuperació dels menjadors escolars a centres de secundària d’alta i màxima complexitat pactada amb aquesta formació en el marc del tercer suplement de crèdit i també oferir reforç escolar, especialment en llengua i matemàtiques, en aquests centres amb més dificultats. “Ens sembla que mesures menys lineals, més quirúrgiques, contribueixen més als objectius que ens proposem”, ha declarat. I és que ha considerat que una hora més “perquè sí” a tots els centres educatius no té per què traduir-se automàticament en l’assoliment dels objectius marcats.
Per a Niubó, aquestes mesures quirúrgiques a aplicar han de permetre millorar en qualitat i en equitat i reforçar l’alumnat amb més necessitats de suport.
Més enllà de la sisena hora, ha indicat que és necessari que la comunitat educativa en el seu conjunt abordi el tema dels horaris i la jornada escolar. Reconeix que aquest no és un debat “senzill” perquè afecta molts agents diferents i ha dit que cal que s’entomi de manera “serena”. “Estem disposats a fer-ho i seria important que el Consell d’Educació de Catalunya pugui tenir realment un paper protagonista”, ha declarat.
Més enllà dels horaris, Niubó ha reiterat la necessitat de treballar també per l’equiparació de plantilles i de finançament entre la pública i la concertada “perquè se sostingui” el servei d’educació.
A l’espera de més pressupost per fer efectiva la gratuïtat de l’I1
La consellera ha defensat que l’etapa 0-3 és “estratègica” i s’ha marcat com un dels principals objectius continuar creixent en places per ampliar l’oferta pública i avançar en equitat. Sobre la gratuïtat de l’I1, ha plantejat que fa falta “pressupost per poder-ho portar a terme”, pressupost que ara per ara no tenen. Amb tot, diu que aquesta gratuïtat haurà de ser “una qüestió progressiva”.
Confia que el TC doni “validesa” a la llei sobre el català
En ser preguntada sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el català a l’escola, Niubó ha confiat que aquesta “donarà validesa” a la normativa impulsada el 2022. “És una llei que està en vigor i que és positiva, perquè ha permès establir les bases del règim lingüístic del sistema educatiu”, ha declarat.
La consellera ha considerat que establir “mesures lineals” pel conjunt de centres sense tenir en compte la complexitat o la diversitat sociolingüística de les escoles i dels territoris “té poc sentit” des del punt de vista pedagògic. Per això, defensa que la norma sí que té en compte aquests aspectes. “El que esperem és que (la sentència) doni validesa a aquesta norma i a partir d’aquí desplegar amb totes les garanties el nostre model”, ha reiterat.
Nou curs el 8 de setembre
El curs escolar 2025-2026 començarà el 8 de setembre, un curs que Niubó ha explicat que tindrà “novetats” sobretot enfocades a la millora de l’alumnat amb necessitats específiques de suport i a reforçar l’escola inclusiva. A més, Educació tindrà enllestida una guia sobre l’ús dels mòbils i les noves tecnologies que facilitarà als centres perquè les puguin distribuir entre les famílies en les reunions d’inici de curs. Aquesta guia abordarà tant els problemes detectats en la primera infància, com la pèrdua de vocabulari o oralitat, com l’accés a continguts nocius en l’adolescència. “Es tracta de donar a conèixer els riscos que tenen”, ha dit. També ha explicat que s’ajudarà a aquells centres que puguin tenir algun problema pel que fa a la logística per fer complir les noves directrius de prohibició de l’ús del mòbil també amb finalitats educatives a l’ESO. De fet, ha assegurat que direccions i famílies demanaven aquestes pautes i que molts centres ja s’havien avançat en aquest àmbit.
Per a la consellera, el seu primer curs escolar al capdavant de la conselleria ha estat “exigent” i “intens” i ha confiat que el pròxim es pugui avançar en garantir l’èxit educatiu de tots els alumnes. “Treballem entre tots, cadascú des de la seva posició, i ajudem a remar tots en la mateixa direcció”, ha demanat.
