Les interpretacions sempre van en contra de la llengua catalana, aposta per la igualtat entre les dues llengües. Una derrota en tota regla
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat íntegrament el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari de Vox al Congrés contra la reforma de la llei d’educació feta pel govern de coalició, coneguda com a ‘llei Celaá’ per l’exministra que la va impulsar. Sobre l’ús de la llengua castellana a les escoles, la sentència explica que la nova regulació “conforme amb la Constitució, garanteix el dret a fer servir el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques”, i recorda que és “responsabilitat de l’Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics dels alumnes”. Així mateix, també recorda que la Carta Magna no estableix el percentatge de castellà que s’ha de fer servir a les escoles.
En aquest sentit, el document sosté que de la Constitució no deriva la fixació necessària per l’Estat d’una proporció d’ús del castellà en el sistema educatiu sinó – d’acord amb la doctrina anterior del tribunal – “un patró d’equilibri o igualtat entre llengües” i “un dret efectiu a fer-les servir, que no nega la llei recorreguda”.
El tribunal també rebutja la vulneració de les garanties de procediment legislatiu denunciada pels recurrents, raonant que no queda acreditada la vulneració de cap precepte ni tràmit concret aplicable al procediment legislatiu i que “per molt rellevant que sigui o sembli als recurrents, no es tracta d’una reforma constitucional i, per tant, no li és aplicable la disposició constitucional esmentada”.
D’altra banda, nega les impugnacions dirigides contra articles concrets de la llei per vulnerar el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament. “Partint de l’àmplia llibertat de configuració del legislador en el desenvolupament d’aquests drets”, desestima el recurs contra la modificació de la programació de centres que només fa referència a les places “públiques” i suprimeix el criteri de la “demanda social” contingut a la redacció anterior, i també contra la regulació de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials conforme al principi d’inclusió.
D’acord amb aquest mateix àmbit, el ple també desestima la prohibició de concertar l’educació diferenciada per sexes. “De la Constitució deriva un model educatiu pluralista, però no tots els models educatius han de rebre ajuts ni han de tenir un dret subjectiu a la prestació pública”, assenyala, “el tribunal ha examinat si la prohibició de finançar públicament l’educació diferenciada és contrària a la igualtat o alguns dels drets educatius i conclou que no ho és”.
