La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, posarà sobre la taula per primera vegada a la mesa de la cambra les peticions del govern espanyol per impulsar el català a les institucions europees. En concret, Metsola informarà la Mesa de la petició de la presidència espanyola d’incloure el català, el basc i el gallec entre les llengües oficials de la Unió Europea, que es debatrà formalment en una reunió a Brussel·les el 19 de setembre, així com de la proposta per permetre l’ús de la llengua al plenari, sorgida dels acords de la taula de diàleg. Segons ha explicat el portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, es tracta d’una “discussió inicial” que es farà “per la pròpia iniciativa de la presidenta”.
En concret, Duch ha dit que aquesta discussió preliminar podria derivar en “l’encàrrec d’examinar les possibles conseqüències del que podria ser la decisió del Consell” sobre l’oficialitat o “la decisió interna del propi Parlament Europeu”. En tot cas, però, tant socialistes com Verds/ALE han indicat que el debat ha sorgit a la Mesa per la seva insistència.
El portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, ha indicat que, en funció de la discussió que sorgeixi aquesta tarda, la Mesa podria optar per esperar al que passi al Consell Europeu sobre l’oficialitat abans de decidir què fer en el plenari ja que, de fet, si el Consell opta per acceptar l’oficialitat, l’ús al plenari ja seria automàtic.
En tot cas, la petició per l’ús al plenari -pactada entre el govern de Pedro Sánchez i el de Pere Aragonès a la taula de diàleg- ja fa un any que és a la llista de tasques pendents de la presidència de l’Eurocambra, que tot just ara ha decidit portar-la a la Mesa.
Si es tirés endavant la proposta, caldria una majoria de set vicepresidents de la Mesa per permetre l’ús del català per part dels eurodiputats. Actualment, els socialistes no tenen aquesta majoria, i fonts de la formació han indicat que estan intentant convèncer per al sí a un dels tres liberals o al membre dels Conservadors i Reformistes Europeus, provinent dels països Bàltics.
En un comunicat, el grup del PSOE ha recordat que la petició es va fer l’any passat a través d’una carta del ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, i “respon al compromís” del Pedro Sánchez “d’impulsar l’ús de les llengües cooficials en les institucions comunitàries”.
En un comunicat, el vicepresident dels Verds/EFA i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha remarcat que exigeixen “el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües de treball del plenari de l’Eurocambra”.
En concret, Urtasun ha reclamat a Metsola un “calendari per garantir que el Parlament Europeu aprofita aquesta oportunitat històrica per promoure la diversitat lingüística a la UE”.
Per la seva banda, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha destacat que la cambra faci el “primer pas” per rectificar la “injustícia històrica” de no permetre l’ús del català a les institucions, catorzena llengua més utilitzada a la UE.
Riba també ha instat el Consell a “acceptar el català com a nova llengua oficial a la UE el 19 de setembre”.
