Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat 2023

L’acte d’entrega serà el 7 de setembre a la Plaça Margarida Xirgu davant del Teatre Lliure

|

- Publicitat -

L’escriptora Marta Pessarrodona, la cantant Maria del Mar Bonet i l’activista cultural i editor Eliseu Climent rebran la Medalla d’Or de la Generalitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres els guardonats enguany amb la Medalla d’Or que és la màxima distinció que atorga el Govern. L’anunci l’ha abans de visitar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), acompanyat de la consellera de Territori, Ester Capella i Ferré. L’acte d’entrega serà el 7 de setembre a la Plaça Margarida Xirgu davant del Teatre Lliure.

El president de la Generalitat ha explicat que s’ha reconegut Marta Pessarrodona Artigas per la seva trajectòria, a Maria del Mar Bonet per haver transmès els sentiments del racó de la mediterrània que suposa Catalunya i Eliseu Climent pel seu compromís amb la llengua.

Publicitat

Durant una visita a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el cap del Govern ha explicat que aquests reconeixements són la “millor manera” de fomentar l’estima per la llengua, per explicar “com veiem el món des de la mediterrània” i que representen els diversos accents de la llengua catalana.

Aragonès també ha insistit que és el moment per defensar la llengua i la cultura i ha agraït als premiats per haver contribuït des de diferents arts a que la llengua tingui l’estatus que té actualment.

Pel que fa als reconeixements, la cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda per “més de cinquanta anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat”.

“Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l’obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d’arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l’intercanvi i el diàleg”, han concretat.

Perfil de Maria del Mar Bonet al Palau de la Música en la inauguració del 53è Festival de Jazz de Barcelona, el 20 d’octubre del 2021. (Horitzontal)
Data de publicació: dimecres 20 d’octubre del 2021, 21:16
Autor: Pere Francesch

També han apuntat que la seva obra també abasta l’escriptura amb quatre llibre publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons amb títols com: ‘Què volen aquesta gent?’, ‘La balanguera’ o ‘No trobaràs la mar’ que va cantar amb Serrat per celebrar els 30 anys de la carrera de la mallorquina.

L’activista cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) ha estat reconegut pel compromís amb la cultura catalana. L’any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L’editorial del mateix nom no es va formalitzar fins el 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure. Editorial i llibreria van ser l’embrió d’un projecte cultural centrat en l’àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.

L’editor Eliseu Climent lliura el Premi Joan Fuster d’Assaig a Margarida Castellano per ‘Passats i presents d’allà i d’ací. Memòria, autobiografia i jo’. Horitzontal. 29/10/2017
Data de publicació: diumenge 29 d’octubre del 2017, 01:42
Autor: José Soler

Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual n’és president d’honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.

Finalment, la poeta, narradora i assagista Marta Pessarrodona Artigas (Terrassa, 1941) ha estat valorada per la seva carrera. La seva tasca literària ha estat lligada a l’estudi i difusió d’autores, catalanes i d’arreu, a través de la traducció, l’anàlisi i la reivindicació de les seves obres. Als seus Retrats de figures com Montserrat Roig (1994), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda (2003 i 2005) i Caterina Albert (2005), amb fotografies de Pilar Aymerich, i s’hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d’autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut