La plataforma de periodisme d’investigació Octuvre, d’Albano Dante-Fachín i Marta Sibils, fa mesos que investiga la trama dels pagaments il·lícits de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), així com la constel·lació de càrrecs públics i privats que l’envolta. El seu últim vídeo sobre aquest cas, de fet, exposava les relacions entre membres d’Esquerra Republicana (ERC) i les empreses assenyalades pels pagaments il·lícits i mala gestió. El vídeo ha fet enfadar alguns dels representants republicans esmentats, entre ells l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha anunciat que emprendrà mesures legals contra Octuvre.
En el vídeo, des d’Octuvre reclamen explicacions a Marc Aloy perquè una de les candidates de la seva llista, la pedagoga Jasone Latorre, va negar, minimitzar i intentar tapar un cas de mala praxi denunciat per un treballador, precisament el cas que ha acabat destapant el pastís sencer. A banda, Latorre dirigeix el Sevap de la UTE Fundació Mercè Fontanilles – Resilis, la qual té forts interessos en la bossa d’habitatge de Manresa, ja que la tasca d’aquesta fundació se centra en l’acolliment de joves tutelats per la DGAIA. Per tot això, Octuvre reclama explicacions a ERC i en especial a Marc Aloy, que la duia a la llista. No obstant això, Aloy ha respost denunciant que el vídeo fa “greus acusacions infundades i gratuïtes” que poden “constituir un delicte d’injúries i calúmnies”, motiu pel qual emprendrà accions legals.
El Sevap és el servei que la UTE Fundació Mercè Fontanilles – Resilis va engegar per tal de fer un seguiment més acurat de les prestacions que reben els joves tutelats i extutelats; aquesta UTE va rebre més de 4 milions d’euros de la DGAIA el 2022, que van servir, entre altres, per activar el Sevap. El treballador del Sevap va denunciar que alguns dels expedients que revisava no reunien les condicions per continuar cobrant, però els pagaments continuaven fent-se; és a dir, la fundació suposadament no havia fet el control que havia de fer i no havia aturat la prestació econòmica, de manera que continuava facturant a la DGAIA les despeses d’acollida de molts joves que sovint no complien les condicions per a cobrar la prestació. El denunciant, de fet, va negar-se a signar un d’aquests expedients, i Latorre el va pressionar perquè ho fes, dient-li que situacions com aquesta se’n trobaria moltes, que ho havia de deixar córrer o canviar de feina.
