L’església catòlica compta 266 papes, des de Sant Pere fins al recent decés del papa Francesc. Al llarg de vint-i-un segles s’han nomenat 214 pontífexs d’Itàlia (considerant les fronteres actuals del país); 16 francesos; set grecs; quatre alemanys; i quatre de Síria -al segle VIII, en aquell temps, part de l’imperi bizantí-, com a principals nacionalitats. Gairebé el 95% han sigut europeus, i només 12 caps de l’església provenien de fora d’aquestes fronteres: vuit asiàtics, tres africans i un americà: Francesc, de l’Argentina, el primer en 12 segles. Al llarg de dos mil·lennis hi ha hagut també dos papes espanyols, concretament del País Valencià: Calixt III (1455-1458) i el xativí Alexandre VI (1492-1503), ambdós de la família Borja.
La jerarquia eclesiàstica catòlica ha tingut caps d’una vintena de països, considerant les seves fronteres actuals, segons les dades del Vaticà. Principalment, de països europeus (el 95%) i, particularment d’Itàlia (el 80%). Més de 200 papes són nascuts al país transalpí, tal com el coneixem avui, si bé alguns són de regions que en el moment de ser nomenats no en formaven part. En qualsevol cas, la immensa majoria de papes que ha tingut l’Església catòlica són d’aquest territori.
La segona nacionalitat que més papes ha proveït és la francesa, amb un total de 16 pontífexs, també segons les dades oficials del Vaticà. El primer, Silvestre II, va ser el darrer papa del primer mil·lenni. Originari de la regió d’Aquitània, va tenir un papat curt de menys de cinc anys. El darrer bisbe de Roma francès, ja al segle XIV, va ser Gregori VIII, originari de Rosiers d’Égletons (Occitània).
Al llarg de dos mil·lennis s’han nomenat també quatre caps de l’església d’origen germànic. Els tres primers van exercir consecutivament durant el segle XI. El darrer, ja en ple segle XXI va ser, precisament, l’antecessor del papa Francesc: el bavarès Joseph Ratzinger (Benet XVI), recordat entre moltes altres coses per haver sigut el primer papa que va renunciar el càrrec després de Gregori XII (al segle XV).
Els papes asiàtics
I la tercera nacionalitat que despunta, després del domini aclaparador de papes italians, és la siriana, amb quatre pontífexs. Els quatre ho van ser entre els segles II i VIII, un en la darrera etapa de l’imperi romà d’occident i tres ja en temps de l’imperi romà d’orient, que s’estenia. Els altres papes asiàtics que ha tingut l’església -9 en total- són de l’actual Turquia (2), Israel i Palestina.
Al llistat històric de papes hi figuren també tres pontífexs de “l’Àfrica”. El vaticà referencia així els tres caps de l’església originaris de l’actual Tunis i Algèria, territoris de l’aleshores província africana de l’imperi romà. El primer dels tres, Víctor I, va ser-ho a finals del segle II; el segon, Melquíades, ja al segle IV; I Gelasi I, a finals del segle V.
Dos papes valencians
Dins del reduït grup de països que han engreixat la llista de papes amb més d’un representant hi ha l’estat espanyol. Al segle XV, la família de la noblesa valenciana dels Borja va situar fins a dos pontífexs al cim de l’Església catòlica. El primer va ser Alonso Borja (Torre de Canals), que va adoptar el nom de Calixt III i va ser papa entre els anys 1455 i 1458. Un quart de segle més tard va ser el torn de Rodrigo de Borja, nascut a Xàtiva, que va exercir com a papa Alexandre VI fins al tombant de segle XVI (1492-1503).
Francesc, el primer no europeu des del segle VIII
L’eurocentrisme de l’Església ha estat tan acusat que el recentment traspassat papa Francesc no tan sols va ser el primer pontífex de la història nascut al continent americà, sinó que també va ser el primer no europeu nomenat des del segle VIII. Justament, aquell segle es van proclamar quatre papes asiàtics, en època de l’imperi romà d’orient.
Des de l’existència del conclave (1274), la reunió a porta tancada dels cardenals que escullen el Bisbe de Roma, s’han nomenat una norantena de papes. Tots ells, menys el desaparegut Jorge Mario Bergoglio, europeus. De fet, com s’ha dit, el papa Francesc és l’únic exemple d’un pontífex americà no només d’aquest període concret, sinó de tota la història de l’església catòlica.
Amb tot, el de Francesc ha estat el tercer papat consecutiu d’un cardenal no italià. El seu antecessor, Benet XVI, era d’origen alemany, i el papa Joan Pau II (Karol Wojtyła), polonès. Però cal retrocedir fins al 1523 per tornar a trobar un papa no originari d’Itàlia: el papa Adrià VI, d’Utrecht, l’únic pontífex originari dels Països Baixos.
