Els ministres d’Afers Europeus de la UE tornen a abordar aquest divendres des de Brussel·les l’oficialitat del català, el basc i el gallec, en una nova reunió amb poques expectatives d’una decisió. Malgrat els intents del govern espanyol per tirar endavant la proposta -en els últims dies ha fet circular un memoràndum entre les capitals per intentar esvair els dubtes dels estats més reticents- l’executiu de Pedro Sánchez ha reconegut que encara no compta amb la unanimitat necessària per tirar endavant la votació. De fet, durant les arribades prèvies al Consell d’Afers Generals, diversos estats membres han dit que la proposta espanyola encara presenta dubtes -jurídics i econòmics- i, per això, descarten una votació aquest divendres.
El primer que s’ha expressat en aquesta línia ha sigut el ministre d’Afers Exteriors luxemburguès, Xavier Bettel, qui ha posat en dubte que l’oficialitat de les tres llengües s’acabi votant en la reunió d’aquest divendres davant la manca d’unanimitat que encara presenta la proposta espanyola. “Crec que el moment no és realment l’adequat”, ha assenyalat el dirigent luxemburguès. Tot i que Bettel ha dit que “entén perfectament” les sensibilitats de l’Estat pel que fa al multilingüisme i ha assegurat que Luxemburg “no bloquejarà” el reconeixement, ha insistit que el consens necessari per tirar endavant amb la mesura encara s’ha de consolidar.
De forma similar s’ha adreçat als mitjans la ministra d’Afers Europeus danesa, Marie Bjerre. Dinamarca, com a estat que dirigeix les reunions per ostentar la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha apuntat que “facilitarà el debat” al voltant de la proposta espanyola.
Tot i que el país ha manifestat en anteriors ocasions el seu suport a la mesura, Bjerre ha avisat que encara existeixen “diversos dubtes” per part d’alguns estats membres, tant en aspectes vinculats a l’àmbit legal com en aspectes vinculats a l’àmbit pressupostari. Així, Dinamarca ha indicat que “no es preveu una votació avui” sobre l’oficialitat.
En línia amb el que han expressat altres dels seus homòlegs, el ministre d’Afers Europeus polonès, Adam Szlapka, també ha manifestat que existeixen “dubtes legals” per part de diversos estats membres i creu que es necessita “més temps” per esvair-los. “No crec que avui es produeixi una decisió”, ha manifestat el dirigent polonès.
Per la seva banda, el ministre d’Afers Europeus de França, Benjamin Haddad, ha assegurat que “continuaran treballant per trobar una solució constructiva” i de “consens” sobre els aspectes pressupostaris i legals de l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. “Sé que aquest és un tema molt important per als nostres amics espanyols”, ha dit Haddad.
Al seu torn, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha avisat que no s’han esvaït “prou” els dubtes legals. “Encara hi ha qüestions que s’han de resoldre”, ha remarcat el finès.
Punt de debat
Si bé l’oficialitat del català a la UE s’ha tornat a incloure dins l’agenda del Consell d’Afers Generals, aquest cop figura només com a punt de debat. L’ordre del dia de la reunió preveu la possibilitat que el reconeixement de les llengües se sotmeti a votació, tot i que fonts diplomàtiques consultades per l’ACN han indicat que aquesta només es produirà si hi ha consens a la sala.
En aquest sentit, en declaracions a principis d’aquesta setmana, el ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, allunyava la possibilitat d’una decisió. En una atenció a la premsa, Albares donava a entendre que l’oficialitat no s’aprovaria aquest divendres, després de reconèixer que l’Estat no comptava amb el suport necessari de tots els estats membres. “Hi haurà un dia D; […] no puc garantir que el 18 [aquest divendres] ho sigui, però hi haurà un dia D”, indicava.
Dubtes que es mantenen
Després que en la reunió del maig passat els 27 decidissin posposar la votació pels dubtes d’una desena d’estats membres, el govern espanyol presentat una nova proposta per provar de convèncer les capitals i acabar amb els dubtes expressats en la darrera reunió. La majoria d’estats reticents a l’oficialitat de les tres llengües han qüestionat les implicacions econòmiques i legals de la mesura.
En aquest sentit, fonts del Consell de la UE expliquen a l’ACN que els serveis jurídics de la institució han expressat en diverses reunions -inclosa la del 27 de maig- que per poder “acomodar la sol·licitud d’Espanya i afegir nous idiomes a la llista, és necessari modificar” els Tractats de la UE.
Espanya, per la seva banda, sosté que la reforma d’aquests no és necessària perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”. “No és necessari modificar el tractat”, subratlla el ministeri d’Albares.
