El magistrat del Tribunal Suprem i instructor de la causa contra l’1-O, Pablo Llarena ha confirmat el processament del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, tots tres a l’exili, pel delicte de sedició i el de malversació. A la consellera Clara Ponsatí i a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, les processa únicament per desobediència, després que es derogués el delicte de sedició del Codi Penal i es reformés el de malversació.
Llarena ha desestimat tots els recursos de reforma plantejats contra la seva interlocutòria del 12 de gener. Els recursos rebutjats ara van ser plantejats tant per les defenses, menys la de Marta Rovira, com per l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia.
Insisteix en la malversació agreujada
L’instructor confirma que manté el processament de Puigdemont, Comín i Puig pel delicte de malversació de fons públics en el tipus més greu i descarta que encaixin en el tipus atenuat, mentre que els fets que s’emmarcaven en el delicte de sedició, ara només encaixen en el delicte de desobediència. En aquest sentit, la nova interlocutòria rebutja l’al·legació de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat que reclamaven aplicar el nou delicte de desordres públics agreujats.
Pel que fa a les ordres nacionals de recerca, captura i ingrés a la presó dictades contra ells, les defenses de Puigdemont i Comín, argumenten que són contràries a la seva immunitat com a parlamentaris europeus. Tanmateix, Llarena ho nega i afegeix que van ser processats el 21 de març de 2018 i la immunitat que van assolir el 13 de juny de 2019, per tant, considera que no obliga a demanar a l’Eurocambra el suplicatori per adoptar mesures.
Això no obstant, el jutge admet que si fossin empresonats, els hauria de permetre assistir a les diferents reunions parlamentàries, sempre que no se n’hagués suspès la immunitat.
Nega l’existència d’una doble sanció
També descarta l’argument dels recurrents que l’existència d’un procediment al Suprem i un altre al Tribunal de Comptes vulneraria el principi de ‘non bis in ídem’, que impedeix ser sancionat dues vegades pels mateixos fets. L’instructor explica que el procediment de responsabilitat comptable únicament analitza els supòsits en què l’encarregat d’uns fons públics està obligat a retornar-los, sense derivar-se’n cap sanció pel seu comportament que, en els supòsits de dol o culpa, serà ventilada al procediment penal o, si escau, disciplinari.
Mentre que el procediment penal, quan sigui procedent el seu inici, analitzarà l’actuació que va motivar cada saldo deutor al compte de fons públics, sense entrar a decidir l’obligació de retorn i el seu import, ja que això correspon a la jurisdicció comptable. És a dir, que creu que els dos procediments es complementen, ja que mentre un analitza si el funcionari és mereixedor de sanció pel seu comportament, l’altre només vetlla perquè no es produeixi un buidatge injustificat dels fons públics i que aquests siguin finalment reintegrats.
