L’entramat de corrupció al voltant de la gestió de menors tutelats a Catalunya es fa més gran i fosc. Una nova investigació publicada pels periodistes d’Octuvre exposa que el presumpte frau de les “places fantasma” —cobraments de la Generalitat per serveis d’acollida no executats— no va ser un error aïllat, sinó un mètode estructural que ja ha arribat a les mans de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).
Segons la documentació revelada per Marta Sibina, el cas que va esclatar a principis de 2025 amb la denúncia d’un treballador protegit té una rèplica exacta a Girona, concretament al Programa d’Inserció Laboral (PIL) Riu Ter. L’OAC hauria trobat “indicis sòlids” per obrir una investigació formal sobre aquest servei, gestionat per la UTE formada per les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles (part del grup Plataforma Educativa).
Jutge i part: el conflicte d’interessos al descobert
La clau d’aquesta presumpta trama és l’anomalia del sistema de supervisió. La mateixa entitat que gestionava els pisos i programes d’inserció era l’encarregada de controlar-ne el funcionament a través del servei SEVAP.
Aquesta perversió del sistema queda personificada en la figura de Jasone Latorre, qui, segons Octuvre, ocupava càrrecs de responsabilitat simultàniament a l’òrgan de control i al servei controlat. Una estructura que hauria permès, presumptament, falsejar informes i silenciar les alertes dels treballadors que es negaven a validar irregularitats. Amb aquesta nova derivada, el focus se situa ara sobre la Plataforma Educativa i la manca de control d’una administració pública que hauria finançat un sistema de gestió dissenyat per eludir qualsevol fiscalització real.
