Un any més, la televisió pública catalana va deixar els catalans i catalanes bocabadades amb l’especial televisiu de les campanades, que va assolir una de les seves millors xifres pel que fa a l’audiència. Tanmateix, un dels gestos més esperats i simbòlics de tota la retransmissió, el tradicional brindis amb cava per celebrar l’any que acaba i donar la benvinguda al que comença, va fer-se amb cervesa, concretament la d’una famosa marca catalana que patrocina la majoria d’esdeveniments del país. Ningú va passar per alt que els presentadors, el cantant Miki Núñez i la influenciadora Laura Escanes, van brindar amb dues ampolletes de cervesa en lloc de fer-ho amb cava, i desenes de persones van assenyalar-ho a les xarxes socials. Ara que han passat uns dies, les Denominacions d’Origen de Catalunya han unit forces per traslladar al Govern de la Generalitat i a 3Cat el seu malestar per haver ignorat el valor simbòlic, cultural i identitari de brindar amb cava pel Cap d’ANy.
Un total de dotze Denominacions d’Origen, concretament la d’Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta, han expressat el seu malestar a través d’un manifest conjunt enviat al president de la Generalitat, al conseller d’Agricultura, al director d’INCAVI i a la presidenta de 3Cat. En aquest comunicat, el sector vitivinícola es reivindica com a clau dins el país, i recorda que aquestes dotze DOPs “formen part del patrimoni cultural i econòmic del territori i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament rural, a l’economia i a la projecció internacional del país”.
Els consells reguladors expressen també la seva preocupació pel fet que la televisió pública optés per a la cervesa per a fer el brindis de Cap d’Any, tot assenyalant que “transmet un missatge preocupant i allunyat de la funció de servei públic“. També recorden que els mitjans públics tenen l’obligació de prioritzar l’interès general i la promoció de la cultura i la producció pròpia, en lloc de guiar-se per criteris estrictament econòmics, comercials o fins i tot possibles pràctiques de ‘product placement’ a l’hora de prendre aquest tipus de decisions. Per tot plegat, els consells reguladors demanen que es revisin els criteris que han portat a aquesta decisió i que, en el futur, es garanteixi que els continguts simbòlics de la televisió pública responguin als interessos culturals, socials i econòmics de Catalunya, amb transparència i coherència amb la seva funció de servei públic.
