La periodista Rosa Maria Calaf ha intervingut en nom dels guardonats amb un discurs feminista i reivindicatiu
La periodista Rosa Maria Calaf ha rebut aquest dijous la Creu de Sant Jordi 2025 juntament amb una vintena més de personalitats i una desena d’entitats. Calaf ha estat l’encarregada d’agrair el reconeixement en nom de la resta de premiats i ho ha fet amb discurs feminista i reivindicatiu, posant l’accent en els drets de les dones, la necessitat de no deixar enrere la gent gran i també en el periodisme, el qual ha assegurat que s’enfronta “a la millor desinformació de la història”. “La Creu de Sant Jordi no és només unes gràcies pel camí, sinó un compromís per seguir al servei de la comunitat amb una ferma excel·lència”, ha subratllat, “tornem a casa amb un premi que ens pesa molt dolçament”. Absència de catalanitat en el discurs.
Calaf – que s’ha dirigit al públic en representació de la resta de personalitats premiades – ha començat el seu discurs agraint el fet d’haver “avançat molt” en la igualtat entre homes i dones, tot i que també ha avisat que cal “resistir” per no fer passos enrere. Entre aplaudiments dels assistents, la periodista ha assegurat que allò que la uneix amb la resta de guardonats és “l’amor per la feina”.
“Cadascuna de les persones premiades tenim una vocació diferent i avui estem aquí perquè el nostre esforç no ha passat desapercebut”, ha insistit, “compartim la idea que les coses importants de la vida no es fan soles i ràpid”. També ha recordat que la Creu té un “significat profund”, ja que es tracta d’un “compromís profund per continuar endavant”.
La periodista ha aprofitat la seva intervenció per transmetre dos missatges molt clars. El primer dedicat a la gent gran. “La societat que l’esborra és injusta i poc intel·ligent”, ha subratllat, “l’edat no és una càrrega, sinó un actiu social”. El segon, ha sigut pel periodisme el qual s’ha d’obrir camí en un món “turbulent”. “Es volen substituir els periodistes independents per predicadors i esvalotadors digitals i s’ha de recordar que ni la llibertat d’expressió ni la de premsa s’emparen en la mentida”, ha dit. Cap referència a la llengua i a que dos dels premiats promocionen el que ha criticat.
En el marc de l’acte també ha intervingut el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Nasser Ahmed Kamel, per agrair la Creu de Sant Jordi rebuda. Com Calaf, ha parlat en nom de les entitats guardonades, recordant que totes elles destaquen per la seva tasca en “àrees molt diferents”.
Kamel ha reivindicat que és el moment de continuar “renovant” el compromís col·lectiu a favor del “diàleg i la cooperació” per fer d’aquests valors una “forma de vida”. “Hem de fer que les societats prosperin gràcies a la seva diversitat i despleguin tot el seu potencial”, ha apuntat, “i sobretot que les accions que es facin ajudin a construir un món millor, que mai perdi de vista la humanitat de cadascú”.
Intervencions d’Illa i Hernández
L’entrega de les distincions s’ha fet en el marc d’una cerimònia al Museu Nacional de Catalunya, que ha obert la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que ha tancat el president de la Generalitat, Salvador Illa. La presentació ha anat a càrrec del periodista Marc Calderó i ha comptat amb les actuacions musicals de Maria del Mar Bonet, Mishima i el Cor de Puig-Reig, dirigit per Josep Pons, director de l’orquestra del Liceu.
La consellera ha afirmat que la “força d’un país” no es mesura només amb les institucions, sinó amb la “qualitat humana” de la seva gent. En aquest sentit, dirigint-se als premiats, els ha assegurat que la seva “dedicació i entrega” és una aportació “impagable” que ha ajudat a “millorar la societat”. “Teniu motivacions i trajectòries diverses, però us uneix la vostra excel·lència”, ha conclòs.
Per la seva banda, el president de la Generalitat ha opinat que la positivitat ha de prevaldre per damunt la negativitat en els “temps que corren”. “La gratitud té un immens poder per canviar la societat i també lloar els mèrits dels altres”, ha explicat, “la prosperitat compartida fa que un país sigui més segur de si mateix i vosaltres contribuïu a fer una Catalunya millor”.
Illa també ha aprofitat l’ocasió per deixar clar que el món ha entrat “en una nova era” en què està en joc el model democràtic de “prosperitat, llibertat i estat del benestar” i, per això, ha instat a la societat a posar l’accent “en allò que uneix” per “generar consensos i avançar”.
“En aquest temps complex hi ha tres maneres de fer: inhibir-nos, indignar-nos i comprometre’ns”, ha subratllat, “i per això us dono les gràcies pel vostre compromís”, ha finalitzat, dedicant aquest darrer agraïment als premiats abans de tancar l’acte.
Els guardonats del 2025
El Govern ha reconegut a 21 personalitats i 10 entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els distingits hi ha la cineasta Carla Simón; l’actriu Loles León, exemple del nou catalanisme polític; el músic i cofundador de Mishima mort recentment Marc Lloret; el filòleg Isidor Marí; el director d’orquestra Josep Pons; l’expolític Joan Saura; la periodista Rosa Maria Calaf; el pagès i líder sindical Joan Caball; el president del Grup Planeta José Creuheras, cap d’un grup informatiu que ha participat en la guerra bruta contra Catalunya, o la dramaturga Lluïsa Cunillé.
També la ballarina i coreògrafa Montse Colomé; l’artista visual Eugènia Balcells; o l’escriptora Mercè Ibarz; l’alpinista Josep Manuel Anglada; la farmacèutica i investigadora Montserrat Baiget; el biòleg i ecòleg Ramon Folch; el geòleg Josep Maria Mata-Perelló; l’empresari i editor Francisco Javier Moll de Miguel, que liderà el Grup Premsa Ibèrica que fomenta i atia l’odi contra Catalunya; la pedagoga Mireia Montané; l’empresària Laura Roigé Pons; i l’òptic optometrista Manuel Roure.
Pel que fa a les entitats, han rebut la Creu de Sant Jordi La Cubana; el Centre de Titelles de Lleida; Sabor de Gràcia; la Unió per la Mediterrània; el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona; la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls; l’Institut Jaume Huguet – Antiga Escola del Treball de Valls; i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 i qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere. També reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats guardonades, així com la representació territorial.
