Aquest 20 de novembre es commemora (i celebra) el 50è aniversari del dictador Francisco Franco, que va morir al llit i matant després de quasi quaranta anys d’una dictadura cruel i feixista. Amb la mort de Franco va instaurar-se, més o menys bé, la democràcia a Espanya; tanmateix, el suport català a la democràcia registra actualment el percentatge més baix des de la crisi econòmica del 2008, una dada que, sumada a la simpatia que l’extrema dreta espanyola genera entre els més joves, genera preocupació i moltes preguntes sobre el futur més immediat d’aquest país. Segons el darrer quadern de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), el 81,6% de l’electorat català prefereix la democràcia a qualsevol altra forma de govern; es tracta del percentatge més baix registrat des del 2008, que aleshores era del 92,9%. El suport de l’electorat català a règims autoritaris es manté entorn del 5%, però a un 11% els és igual un règim o l’altre, un percentatge que gairebé dobla el de fa 10 anys. Així, si bé no ha crescut el suport a governs autoritaris, sí que s’ha detectat un notable augment “d’allunyament passiu” de la democràcia, que en 10 anys ha doblat la puntuació.
D’altra banda, segons l’anàlisi de l’ICPS, el retrocés democràtic es produeix també en els estrats més desafavorits de la societat, en l’àmbit acadèmic i d’estatus socioeconòmic. En aquest sentit, la classe social més adepta a la democràcia (amb un 90,6% de suport) seria la de “servei”, formada per directius, gerents, professionals i tècnics, mentre que la menys partidària és la dels treballadors manuals (73%)
